La Llacuna.

Fa uns dos anys vaig visitar a un pacient per tos. Deuria tenir a prop de vuitanta anys. La història clínica era aparentment anodina, i vaig demanar-li aquella tarda mateixa una radiografia de tòrax.
Va ser una sorpresa per a mi, la radiografia descobria que tenia unes lesions molt extenses a pulmó dret, amb aspecte de lesions antigues. Pels que hem vist moltes radiografies similars era força obvi que aquell pacient havia sofert una tuberculosi extensa ja feia molts, sense aspecte d’activitat actual tot i que això no ho pots assegurar a la primera.
Era molt poc probable que aquest episodi hagués passat desapercebut, i vaig començar a indagar, amb molta cura per què anava acompanyat de la seva esposa que va mostrar molta sorpresa d’aquella primera notícia, i jo interiorment vaig pensar que el pacient li havia amagat a la seva dona a l’hora de festejar i casar-se degut a com estava d’estigmatitzada la malaltia sobretot a la primera meitat del segle passat. De fet, de primer antuvi ho vaig donar per fet.
 Vaig remuntar-me en l’anamnesi (com en diem de “l’interrogatori”) i vaig preguntar per alguns fets que a vegades orienten cap a tuberculosi antiga com familiars tornant del front de la guerra civil o bé en camps de concentració,  etz,  però ell encara era massa jove quant la guerra i cap dels familiars més directes havien estat al front.
 D’on era, on vivia a la infància i a la joventut: de La Llacuna, un poble petit de l’Alt Anoia,

aproximadament a uns 700 metres d’altura. La malaltia, efectivament el pacient la desconeixia, havia passat desapercebuda (no és infreqüent) perquè ell i la seva esposa havien començar a festejar als 17 anys i a més eren del mateix poble.
Bé, la clau, probable d’aquella tuberculosi passada estava a La Llacuna, no hi havia caigut mai, els llocs més perillosos per contagiar-se de tuberculosi eren els llocs òbviament que la població considerava més sans.
Degut a creença generalitzada, tant popular com per la mateixa medicina era que quant no hi havia cap tractament realment efectiu per a aquesta terrible malaltia era favorable, guaridor, el clima sec de muntanya o llocs alts. I clar, a pobles com la Llacuna estiuejaven o reposaven malalts amb tuberculosis. No ho he llegit mai, però deu haver estat recollit en algun lloc, que els pobles amb més risc de contagi eren els que es consideraven més sans. Tot una paradoxa.
Aleshores també vaig caure amb una altra deducció. Els meus orígens en certa manera era estaven a La Llacuna. M’explicaré.
El meu pare sempre el vaig conèixer com metge a Igualada però arrastrava un pesar, una tragèdia, que només una vegada en el temps que el vaig tenir, va verbalitzar: el meu pare havia sigut vidu abans de casar-se amb la meva mare, i la tuberculosi, la pesta blanca s’havia endut a la seva primera dona, i , que terrible!, una filla de 18 anys.
El meu pare a l’acabar la carrera va anar a fer de metge de poble a La Llacuna, i va estar durant un període. Allí, deurien contraure la tuberculosi. Potser si no fos per la creença que els llocs de muntanya, i de clima sec eren els més sans, jo no hauria tingut oportunitat de néixer.
Ho buscaré. O bé en textos mèdics antics, o bé a la literatura té que haver alguna referència al risc dels llocs geogràfics amb Sanatoris o considerats òptims per a la convalescència de la tuberculosi.

(imatge By V Roig from Barcelona, SPAIN (La Font Cuitora 1) [CC BY 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/2.0)], via Wikimedia Commons)