dimarts, 21 de juliol de 2015

Una altra d’atzar.


Era un pacient nou. 
No venia per res important. Per una tos persistent, i no era fumador, de mitjana edat. 
Al preguntar-li el nom, el segon cognom era Prat de la Riba. Era impossible que no tingués la curiositat d’inquirir-li sobre l’origen del segon cognom. 
-"Sí "-, 
Em va contestar, no sense amagar un cert orgull sobre la resposta, 
-"Efectivament sóc besnét de Francesc Prat de la Riba, president de la Mancomunitat Catalana"-.
Vam conversar una mica sobre aquest tema i li vaig dir a la meva infermera que li practiqués una espirometria amb un test broncodilatador. 
Per a qui no ho sàpiga, és una prova realitzada en dos temps separats per un 15 minuts per tal d’obtenir valors abans i després d’administrar un broncodilatador amb aerosol i valorar la resposta.
El següent pacient ja el coneixia d’anteriors visites, era en aquells moments un dirigent d’un partit nacionalista, que segons anessin les circumstàncies polítiques perfectament hauria pogut  arribar a vicepresident de la Generalitat o inclús president. No ha sigut el cas posteriorment. Tampoc tenia res important però també calia practicar-li la mateixa prova.  Cosa que és freqüent, sobretot quant hi ha força moviment a la consulta, es va aprofitar l’interval del temps de la broncodilatació per a fer l’espirometria basal del segon. Vaig continuar veient algun altre pacient que lògicament no recordo.
Per la dinàmica de la consulta, el descendent de Prat de la Riba va quedar relegat després del dirigent polític per què se li va practicar una radiografia de tòrax també aprofitant, donat que era una primera visita. No em va ser difícil, a l’entregar-li els resultats, detectar  que alguna cosa no era coherent. Els valors de la primera prova eren clarament superiors als obtinguts després de la broncodilatació. Això no podia passar amb tanta diferència. Em va costar un parell de minuts adonar-me, que per un error de la infermera o per una pirueta del programa informàtic, hi havia hagut un encreuament dels resultats dels dos pacients. Era fàcil deduir-ho perquè la diferencia d’alçada i d’envergadura entre els dos pacients era clara, i els valors de la normalitat estan relacionats sobretot amb l’alçada a més d’altres variables.
Em vaig tenir que conformar amb els valor basals de la prova, al fi i al cap, ja el coneixia d’anteriors visites. Sorprès jo mateix de la casualitat de la barreja informàtica dels valors, avergonyit no cal dir-ho que s’hagués produït aquest error, però jo mateix excitat per la particularitat de les circumstàncies encara que només parcialment, vaig vulnerar, el secret professional.
-"Ho sento, la prova broncodilatadora no és valorable, hem comés un error informàtic i els teus segons valors no et corresponen a tu sinó al següent pacient. No puc evitar dir-te que se t’han barrejat els teus valors amb els d’un descendent de Prat de la Riba."-
Vaig veure, que a l’amable dirigent no li desagradava la confusió. Probablement ho va considerar un bon presagi. Ara, passat el temps, i amb els avatars de la política és molt menys possible que aleshores.
Després vaig tenir que donar explicacions de l’error al descendent de tan honorable personatge històric. En aquest cas, no vaig tenir que vulnerar ni gens ni mica el secret professional, prou que havia reconegut a la persona amb qui s’havien barrejat els seus valors. Em va semblar que tampoc li molestava la coincidència, se li va escapar un somriure per sota el nas.
Per als profans, aquest error, si la infermera es bona, i en aquest cas ho era, no sol passar, i a mi no m’ha passat cap més vegada. Vaig descartar que la infermera, coneixent un d’ells i veient els cognom de l’altra hagués forçat, deliberadament, fins el màxim, el que per si, ja era una coincidència. 
Intel•ligent n’era la infermera, i sentit de l’humor també en tenia, però també era una excel•lent professional. 
L’atzar també ho és d’intel•ligent però no en sabem res de la seva professionalitat, i en què consisteix.

Publica un comentari a l'entrada