BARTLETT.
Probablement érem al 1990.
Lloc, restaurant “La Palmira”, situat a una carretera que unia l'hospital de Can Ruti amb Badalona ciutat, a la Conreria. No es pot dir que fos a la muntanya, però encara que sé poca geografia, segurament als darreres contraforts de la Serra de Marina.
La Palmira deuria ser una antiga masia restaurada, i a la vistes n'hi havia una de gran, acastellada, que es mantenia justeta, fa temps que no he tornat per aquells indrets.
El restaurant ha canviat d'amos i d'estil i jo ja no vaig a Can Ruti.
Seria deshonest negar que sovint hi coincidíem metges de can Ruti, però també haig de dir que hi abundaven els membres de l'ajuntament de Badalona, fossin de l'antic PSUC o del PSC.
Tots hi "despatxàvem'".
Cuina catalana. El meu plat preferit, bacallà amb cigrons.
La mestressa, la Palmira, tot un personatge, senzilla, intel·ligent, intuïtiva, planera, i suposo que bona cuinera.
A la nostra taula aquell dia érem uns quatre o cinc, directius d'un laboratori i jo.
Estava ja molt emparaulat que ens finançarien una recerca sobre MPOC. Tant que quasi abans de parlar de res ja es va fer un brindis, jo amb aigua, clar.
Entre ells, n’hi havia un que no coneixia i crec que no me'l van presentar de forma explicita. Educat, assabentat, assenyat, agradable, no massa alt.
Mentre menjàvem, vaig explicar el projecte. Jo era partidari de la teoria en el camp de la MPOC, del que se'n deia la “British Hypothesis", que ja no estava de moda.
Compararíem el nombre / concentració de bacteris en malalts amb MPOC estable i MPOC exacerbada.
Algú pregunta:
-"Com obtindreu mostres no contaminades?"-
-"Ah, bona pregunta, degut a aquest motiu, us demanem la subvenció."-
-"Com ho fareu?"-
-"Ah, doncs haurem de fer una broncofibroscòpia introduint un catèter protegit, un catèter de Bartlett."-
Va haver uns segons de silenci, acompanyats de sorpresa.
De seguida va prendre la paraula el sènior, que jo no coneixia i va exclamar:
-"Es que jo me'n dic de Bartlett."-
-"Bartlett? es un cognom angles."-
-"No et pensis, a Barcelona n'hi han."-
I a més llocs de la península. Efectivament l'origen és anglès.
I es va estendre una mica més en la historia del cognom.
Aleshores, quasi a cor vàrem dir:
-"Per força ha de ser un bon presagi."-
El Dr M..., en va refinar el protocol, va se laboriós, es va començar al 91 i al 1995 es va publicar.
Va ser molt una publicació al “Blue Journal” referenciada, molt citada, amb impacte.
L'altre dia, a començaments d'abril ho vaig mirar, 665 referències. Moltíssim. Encara que ara ja es cita menys, una més que n'hi hagi, 666.
Lloc, restaurant “La Palmira”, situat a una carretera que unia l'hospital de Can Ruti amb Badalona ciutat, a la Conreria. No es pot dir que fos a la muntanya, però encara que sé poca geografia, segurament als darreres contraforts de la Serra de Marina.
La Palmira deuria ser una antiga masia restaurada, i a la vistes n'hi havia una de gran, acastellada, que es mantenia justeta, fa temps que no he tornat per aquells indrets.
El restaurant ha canviat d'amos i d'estil i jo ja no vaig a Can Ruti.
Seria deshonest negar que sovint hi coincidíem metges de can Ruti, però també haig de dir que hi abundaven els membres de l'ajuntament de Badalona, fossin de l'antic PSUC o del PSC.
Tots hi "despatxàvem'".
Cuina catalana. El meu plat preferit, bacallà amb cigrons.
La mestressa, la Palmira, tot un personatge, senzilla, intel·ligent, intuïtiva, planera, i suposo que bona cuinera.
A la nostra taula aquell dia érem uns quatre o cinc, directius d'un laboratori i jo.
Estava ja molt emparaulat que ens finançarien una recerca sobre MPOC. Tant que quasi abans de parlar de res ja es va fer un brindis, jo amb aigua, clar.
Entre ells, n’hi havia un que no coneixia i crec que no me'l van presentar de forma explicita. Educat, assabentat, assenyat, agradable, no massa alt.
Mentre menjàvem, vaig explicar el projecte. Jo era partidari de la teoria en el camp de la MPOC, del que se'n deia la “British Hypothesis", que ja no estava de moda.
Compararíem el nombre / concentració de bacteris en malalts amb MPOC estable i MPOC exacerbada.
Algú pregunta:
-"Com obtindreu mostres no contaminades?"-
-"Ah, bona pregunta, degut a aquest motiu, us demanem la subvenció."-
-"Com ho fareu?"-
-"Ah, doncs haurem de fer una broncofibroscòpia introduint un catèter protegit, un catèter de Bartlett."-
Va haver uns segons de silenci, acompanyats de sorpresa.
De seguida va prendre la paraula el sènior, que jo no coneixia i va exclamar:
-"Es que jo me'n dic de Bartlett."-
-"Bartlett? es un cognom angles."-
-"No et pensis, a Barcelona n'hi han."-
I a més llocs de la península. Efectivament l'origen és anglès.
I es va estendre una mica més en la historia del cognom.
Aleshores, quasi a cor vàrem dir:
-"Per força ha de ser un bon presagi."-
El Dr M..., en va refinar el protocol, va se laboriós, es va començar al 91 i al 1995 es va publicar.
Va ser molt una publicació al “Blue Journal” referenciada, molt citada, amb impacte.
L'altre dia, a començaments d'abril ho vaig mirar, 665 referències. Moltíssim. Encara que ara ja es cita menys, una més que n'hi hagi, 666.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada