LA CLAVE DE LOS SUEÑOS.
Nit del 16 de maig del 1999.
TV2, 24 h, programa “Redes”.
Sempre m'ha fet por sortir per la TV, però a la vegada és el medi que dóna més visibilitat.
Un parell o tres de setmanes abans, m'havien contactat, concretament una col·laboradora del gran periodista i divulgador Eduard Punset. Em proposaven participar-hi a un programa que havia de tractar sobre el son i sobre els somnis. Jo em podia considerar, i nomes relativament, com un expert en problemes respiratoris de la son, no sobre somnis.
Malgrat l’interès divulgador del programa i la seva qualitat, mai l'havia vist prèviament, segurament per l'hora a que es passava.
Vaig acceptar, i amb una certa vergonya haig de confessar que vaig modificar l'horari de viatges per a assistir al congres Nord-Americà de la ATS (Societat Americana de Respiratori), que crec era a Chicago, (es podria verificar), per a poder gravar.
No recordo cap dels noms dels altres convidats, però sí de les branques d'expertesa.
Quant vaig conèixer el nom de la resta de participants, i em vaig adonar que la seva expertesa era més de l’àrea "psicològica" que no la pròpiament mèdica, em va crear un cert prejudici d’acceptar, però els organitzadors del programa em van insistir, i potser estarà malament dir-ho, però em van comentar que ningú de la meva àrea havia acceptat. Val, doncs.
Vaig veure el programa previ. Per a situar-me.
Buf, hi participava el gran Stephen Jay Gould, paleontòleg de fama mundial.
Jo mai podria estar a l'altura. L'estructura del programa era variada i aquell dia hi participava la Judith Mascó, intel·ligent però no experta.
Això em va consolar, segons com vagi el programa, seràs la Judith, vaig pensar.
El dia de la gravació em varen ensenyar una part del programa.
Començava amb un vídeo a una Unitat de Polisomnografia i una explicació d'un neurofisioleg francés. Això era un terreny més pròxim.
Després van haver-hi força intervencions d'altres participants, més o menys encertades, sobre la interpretació dels somnis, on alguna cullerada d'amateur hi deuria posar jo.
Amb el meu diàleg amb l' Eduard Punset es va produir una mínima situació difícil:
-"Be, Dr. Morera, és conegut que fins i tot els peixos somien, tenen fase REM."-
-"Be, si, els dofins, mamífers, estan molt ben estudiats."-
Tot va transcórrer perfecte. El programa es gravava, era diferit, no es passava en directe.
La nit que sortia en antena el programa, no em vaig atrevir a veure'm, ho he fet sempre però en aquest cas mes.
Li vaig demanar a la Rosa que el veies i el gravés.
No havien canviat res.
Quina solidesa, seguretat, noblesa per part del Punset.
De fet és d’una gran dificultat fer un programa setmanal de divulgació científica, de qualsevol tema. No oblidem que Punset és professor d'economia, evidentment s’ajuda amb assessors.
Ja havia passat.
Vergonyós i tímid, em deia a mi mateix, dissabte i a la una de la nit, pocs deuen haver vist el programa.
No havia passat un mes, que em va venir a saludar la primera secretària que vaig tenir a Can Ruti, ja jubilada aleshores.
-"Hola De Morera, li tinc que explicar, jo i el meu marit ens vam regalar un viatge a Cuba, arribem a l'hotel a l' Havana, engeguem la Tele, i a qui veiem? al Dr Morera amb el Sr. Punset!"-
Bé, el programa també es difonia a Cuba.
Jo mai el vaig veure. Deu estar en alguna cinta de les d'abans, en alguna pila a casa. Seria inútil buscar-la, però es deu poder recuperar. Passats els anys, ja he perdut la vergonya.
TV2, 24 h, programa “Redes”.
Sempre m'ha fet por sortir per la TV, però a la vegada és el medi que dóna més visibilitat.
Un parell o tres de setmanes abans, m'havien contactat, concretament una col·laboradora del gran periodista i divulgador Eduard Punset. Em proposaven participar-hi a un programa que havia de tractar sobre el son i sobre els somnis. Jo em podia considerar, i nomes relativament, com un expert en problemes respiratoris de la son, no sobre somnis.
Malgrat l’interès divulgador del programa i la seva qualitat, mai l'havia vist prèviament, segurament per l'hora a que es passava.
Vaig acceptar, i amb una certa vergonya haig de confessar que vaig modificar l'horari de viatges per a assistir al congres Nord-Americà de la ATS (Societat Americana de Respiratori), que crec era a Chicago, (es podria verificar), per a poder gravar.
No recordo cap dels noms dels altres convidats, però sí de les branques d'expertesa.
Quant vaig conèixer el nom de la resta de participants, i em vaig adonar que la seva expertesa era més de l’àrea "psicològica" que no la pròpiament mèdica, em va crear un cert prejudici d’acceptar, però els organitzadors del programa em van insistir, i potser estarà malament dir-ho, però em van comentar que ningú de la meva àrea havia acceptat. Val, doncs.
Buf, hi participava el gran Stephen Jay Gould, paleontòleg de fama mundial.
Jo mai podria estar a l'altura. L'estructura del programa era variada i aquell dia hi participava la Judith Mascó, intel·ligent però no experta.
Això em va consolar, segons com vagi el programa, seràs la Judith, vaig pensar.
El dia de la gravació em varen ensenyar una part del programa.
Començava amb un vídeo a una Unitat de Polisomnografia i una explicació d'un neurofisioleg francés. Això era un terreny més pròxim.
Després van haver-hi força intervencions d'altres participants, més o menys encertades, sobre la interpretació dels somnis, on alguna cullerada d'amateur hi deuria posar jo.
Amb el meu diàleg amb l' Eduard Punset es va produir una mínima situació difícil:
-"Be, Dr. Morera, és conegut que fins i tot els peixos somien, tenen fase REM."-
-"Be, si, els dofins, mamífers, estan molt ben estudiats."-
Tot va transcórrer perfecte. El programa es gravava, era diferit, no es passava en directe.
La nit que sortia en antena el programa, no em vaig atrevir a veure'm, ho he fet sempre però en aquest cas mes.
Li vaig demanar a la Rosa que el veies i el gravés.
No havien canviat res.
Quina solidesa, seguretat, noblesa per part del Punset.
De fet és d’una gran dificultat fer un programa setmanal de divulgació científica, de qualsevol tema. No oblidem que Punset és professor d'economia, evidentment s’ajuda amb assessors.
Ja havia passat.
Vergonyós i tímid, em deia a mi mateix, dissabte i a la una de la nit, pocs deuen haver vist el programa.
No havia passat un mes, que em va venir a saludar la primera secretària que vaig tenir a Can Ruti, ja jubilada aleshores.
-"Hola De Morera, li tinc que explicar, jo i el meu marit ens vam regalar un viatge a Cuba, arribem a l'hotel a l' Havana, engeguem la Tele, i a qui veiem? al Dr Morera amb el Sr. Punset!"-
Bé, el programa també es difonia a Cuba.
Jo mai el vaig veure. Deu estar en alguna cinta de les d'abans, en alguna pila a casa. Seria inútil buscar-la, però es deu poder recuperar. Passats els anys, ja he perdut la vergonya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada