TENGO PERCEBES EN LOS C......
Can Ruti. 1986 probablement. El cap de Servei d'Anatomia Patològica, em va convocar, quasi oficialment, a mi i al meu Servei, a una reunió urgent a les 12 h.
Tot i que fèiem sessions conjuntes, ni aquell dia ni aquella hora, tocava. Mai no hauria imaginat el motiu. Podia fer aquesta convocatòria perquè també era Director de l'Hospital.
Ens reunim amb cercle, patòlegs i pneumòlegs.
Ell, bata blanquíssima, corbata amb nus perfecte, clenxat, rictus als llavis, contracció dels maseters.
-"Tengo percebes en los c... de ver casos como este."-
L'escena era surrealista. Mai havíem sentit aquesta expressió tan "castissa" i no sabíem a que es referia.
-"Yo no me equivoqué."-
(Era quasi una ordre militar)
Amb encreuament de preguntes, vam arribar a saber de que parlava.
Recordo el cas, quasi en tinc la foto mental. Pacient d'uns 45 anys, espòs d'una administrativa de la casa, havia consultat per una hemoptisi, sang a l'esput. A la radiografia de tòrax, perfectament visible al lateral, col.lapse del segment 7, del pulmó dret. La broncoscòpia, tumoració endobronquial.
En l’informe d'anatomia patològica de la biòpsia, signat pel qui ens convocava: carcinoma Oat Cell, el més maligne.
Sens dubte el signava ell, per que era familiar de personal casa.
No cal dir que encara ara és el tumor pulmonar més maligne.
El pacient va passar a quimioteràpia, al Servei d’ Oncologia.
Deurien passar unes setmanes, i el tumor ni millorava ni empitjorava.
La família va consultar a un altre centre.
El cirurgià toràcic de l’altre hospital va ressecar el tumor, i el resultat va ser de un Tumor Carcinoide, de comportament molt més benigne i de tractament quirúrgic.
El errors mèdics ens son difícils de pair, però aquesta confusió i sobretot aleshores, era raonable.
A les orelles del Cap de Servei de Patologia, deurien arribar alguns comentaris crítics, que per suposat ningú de nosaltres hauríem fet. Diferenciar els dos tipus de tumors era difícil.
A la reunió quasi ens vàrem quedar muts. Jo com a cap de Servei vaig dir:
-"Tienes que pensar que nosotros sabemos la facilidad de que se puedan confundir ambos tumores..."-
-"Repito, me han crecido percebes en los c... de ver casos asi."-
Realment era un patòleg bo, que s'havia format a Estats Units.
Una mica més jove que jo, aquell dia deuria començar una carrera autoritària.
Ha dominat l'art de fer-se enemics.
Un temps després, jo tenia ingressat un cap de Servei, un savi, el temps li acabarà reconeixent, molt malalt, curat afortunadament.
-"¿Por que no dejas que se muera?"-, em va dir.
Sempre dictatorial, servil amb els superiors, depreciatiu amb els subalterns, ...eren així els nazis? A les pel·lícules, si.
Quant al final, després de tots els itineraris i recorreguts en el mon de la gestió, el varen "jubilar" 24 mesos abans del que ell esperava, m'han explicat que durant el seu parlament d’acomiadament, li va caure una llagrimeta.
Tot i que fèiem sessions conjuntes, ni aquell dia ni aquella hora, tocava. Mai no hauria imaginat el motiu. Podia fer aquesta convocatòria perquè també era Director de l'Hospital.
Ens reunim amb cercle, patòlegs i pneumòlegs.
Ell, bata blanquíssima, corbata amb nus perfecte, clenxat, rictus als llavis, contracció dels maseters.
-"Tengo percebes en los c... de ver casos como este."-
-"Yo no me equivoqué."-
(Era quasi una ordre militar)
Amb encreuament de preguntes, vam arribar a saber de que parlava.
Recordo el cas, quasi en tinc la foto mental. Pacient d'uns 45 anys, espòs d'una administrativa de la casa, havia consultat per una hemoptisi, sang a l'esput. A la radiografia de tòrax, perfectament visible al lateral, col.lapse del segment 7, del pulmó dret. La broncoscòpia, tumoració endobronquial.
En l’informe d'anatomia patològica de la biòpsia, signat pel qui ens convocava: carcinoma Oat Cell, el més maligne.
Sens dubte el signava ell, per que era familiar de personal casa.
No cal dir que encara ara és el tumor pulmonar més maligne.
El pacient va passar a quimioteràpia, al Servei d’ Oncologia.
Deurien passar unes setmanes, i el tumor ni millorava ni empitjorava.
La família va consultar a un altre centre.
El cirurgià toràcic de l’altre hospital va ressecar el tumor, i el resultat va ser de un Tumor Carcinoide, de comportament molt més benigne i de tractament quirúrgic.
El errors mèdics ens son difícils de pair, però aquesta confusió i sobretot aleshores, era raonable.
A les orelles del Cap de Servei de Patologia, deurien arribar alguns comentaris crítics, que per suposat ningú de nosaltres hauríem fet. Diferenciar els dos tipus de tumors era difícil.
A la reunió quasi ens vàrem quedar muts. Jo com a cap de Servei vaig dir:
-"Tienes que pensar que nosotros sabemos la facilidad de que se puedan confundir ambos tumores..."-
-"Repito, me han crecido percebes en los c... de ver casos asi."-
Realment era un patòleg bo, que s'havia format a Estats Units.
Una mica més jove que jo, aquell dia deuria començar una carrera autoritària.
Ha dominat l'art de fer-se enemics.
Un temps després, jo tenia ingressat un cap de Servei, un savi, el temps li acabarà reconeixent, molt malalt, curat afortunadament.
-"¿Por que no dejas que se muera?"-, em va dir.
Sempre dictatorial, servil amb els superiors, depreciatiu amb els subalterns, ...eren així els nazis? A les pel·lícules, si.
Quant al final, després de tots els itineraris i recorreguts en el mon de la gestió, el varen "jubilar" 24 mesos abans del que ell esperava, m'han explicat que durant el seu parlament d’acomiadament, li va caure una llagrimeta.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina