divendres, 30 de desembre de 2016

2017: EL GOT D'AIGUA.

Quant estudio, estudio assegut, còmode, en una butaca de cuiro, d’orelles, relativament nova, però que ja comença a estar desgastada,  i amb un McBook portàtil a la falda. Ho faig a repenjat sense incorporar-me (el meu pare estudiava estirat al llit, semi incorporat). Gens romans?
Estudio el màxim número de diumenges, dissabte i fins i tot tardes de divendres.
No és un sacrifici, és quasi un vici. Davant meu, una mica més amunt de l'horitzontal de la meva mirada, tinc un quadre, del malaguanyat Josep Berruezo, titulat "El got d'aigua".

És un dibuix dels voltants del 1990, del moviment Hiperrealisme Màgic, amb una tintada groga, suposo d’aquarel·la homogènia que li dona un certa atmosfera de "dia després”. Hom diria que la casa està abandonada, només un moble, les parets escloscades i la taula crec que d'estil eclèctic, que podria ser dels cinquanta.
El got a mig omplir amb aigua i una misteriosa capsa al costat, potser conté les cartes d'una antiga estimada?
El mosaic en damer blanc i negre, hidràulic, i al fons un gran mirall.
Un amic meu un dia crec que em va donar la pista, el reflexa no segueix les regles de l’òptica. L'ull que el pintava podia travessar les parets?
El detall "màgic del pintor era aquest?
La situació, potser per la biografia del pintor, l’Empordà, però també podria ser una torre del Maresme, a Teià, i el vas és mig ple?
Podria dir que si.

Aquesta introducció és deguda a que aquests dies de final d’any és quan se solen fer balanços del 2016 i prediccions del 2017.
No sóc mil·lenarista, però damunt de la tauleta al costat de la butaca hi tinc el darrer llibre del gran Chomsky “Quien Domina El Mundo?”, i només començar les primeres pàgines, diu que hem d'avençar el rellotge atòmic!!.
Però també tinc el llibre “l'Homo Deus” d'un altre Noah, Harari, amb un capítol tan optimista que diu, que els humans en el futur, superaran la majoria de malalties, i s’allargarà tant l'esperança de vida que tindran temor de creuar el carrer per por de ser atropellats, i morir de mort accidental.
Un amic m'ha enviat un fragment d'una sèrie de ficció on un “dron” només en segons transporta a on faci falta un desfibril·lador, i et dicten a distància les instruccions pel seu us, una idea ja exposada en un llibre magnífic de Bertalan Mesko fa uns pocs anys "The Guide To The Future Of Medicine".

A un laboratori Nord-americà, de les cèl·lules de la pell de ratolins ja se'n han "creat" òvuls fertilitzables, també anticipat per "Jugar A Ser Dios" del nostre Salvador Macip. I no parlem de nanotecnologia, busqueu Calico, empresa de recerca científica de Google.
Una terrible notícia, des del meu punt de vista, ha sortit recentment a la premsa.
Us sona Martin Schreli?
Al febrer del 2015 va fundar el Laboratori "Turing Pharmaceuticals" i va comprar a Impax Laboratories, els drets sobre un fàrmac, Daraprim, (Pirimetamina de nom químic), fora de patent. Aquest fàrmac l’havia descobert Gertrude Belle i Elion el 1952, i li va fer guanyar el premi Nobel de Medicina el 1988, conjuntament amb altres descobriments posteriors.
Martin Schreli va incrementar en un sol dia el preu de Daraprim de 3,40 $ la unitat  a 750 $, o sigui va multiplicar per 56 el seu preu.
El fàrmac és relativament minoritari aparentment, però a la realitat no és així, ja que entre altres indicacions, és un  fàrmac de segona línia de prevenció/tractament d’una de les complicacions més freqüents del SIDA, i també és un fàrmac de segona línia del tractament de la Malària.
Això no afecta a Europa, a on un altre companya comercialitza aquest fàrmac al preu antic. I ni per descomptat a la Índia, que son grans fabricants de genèrics.
Martin Schreli ja havia “experimentat“ menys escandalosament aquesta aventura, a la companyia Retrophin, amb el Thiola , tractament d’una malaltia minoritària.
Malgrat les queixes a les xarxes socials, les protestes d’associacions com "Infectious Diseaases Society Of America" o la de “HIV Medicine/Association" entre d'altres, i haver-se guanyat el títol de " l'home més odiat dels Estats Units", La seva resposta ha sigut “clarificadora”: 
-"És legal, És el capitalisme."-

No us estranyareu si us dic que és un “fan” de Donald Trump, i que cínicament feu una donació de 1.500 $ a Bernie Sanders, qui la va rebutjar!

No vull estendrem més en el personatge, a Google i a les hemeroteques https://en.wikipedia.org/wiki/Martin_Shkreli podeu trobar moltes més dades sobre les aventures especuladores d’aquest jove, 33 anys, farmacèutic, fill de pares albanesos emigrants extremadament pobres.
Però la millor resposta li han etzibat 11 estudiants adolescents a classe de pràctiques de química, que van sintetitzar la mateixa molècula amb un pressupost ridícul.
Aquestes noticies d’especuladors de la salut, albirant el futur, em deixen el got quasi buit.
No, el meu pessimisme no arriba a tant.

Estic ja cansat, me'n vaig a dormir, demà serà 31 de 2016.
Ja he saludat aquest mati al l'home dels nassos.
Pujo a l’habitació, m’aturo a mirar una pintura, és d'un pintor que vaig descobrir fa uns anys, per atzar a una fira d’artistes a la Boqueria, pels voltants de Nadal.

Després ha exposat, també casualment a la mateixa galeria on vaig comprar el Berruezo, és diu David Salvadò i sé que viu i pinta a un poble del Maresme.
El quadre és més petit, pintat a l'oli, uns 30 x 20cm, penjat molt a prop del capçal del meu llit. En aquesta pintura i ha una taula amb dos gots, del tot buits, amb una ampolla d'aigua, en aquest cas no hi ha dubte.

Vol dir alguna cosa?
Publica un comentari a l'entrada