dilluns, 12 de desembre de 2016

IKIRU.

Amb el cinema classic passa com en la bibliografia mèdica: els joves ja no la coneixen.
Per als que consulten Film-Affinity, té una alta puntuació de 8,3 i jo diria molt alta.
Està dirigida per Kurosawa i n'és coguionista. És del 1952, recorda les pel·lícules del neorealisme italià, contemporani, blanc i negre.
No la recordo fidelment però en tinc les primeres imatges a la retina de la memòria: un metge amb bata blanca, un pacient menudet, un negatoscopi, màxima llum de l'escena, i una radiografia, una "papilla" en un trànsit gàstric, imatge típica de càncer gàstric que afectava tota la curvatura menor (casualment similar a la imatge del transit digestiu del meu pare uns mesos abans de morir).
El metge li comunica al nostre personatge Sr Watanabe que li resta mig any de vida.
Vidu, vida monòtona de buròcrata a l'ajuntament de Tokio, fa temptatives d'aprofitar el temps residual. Ikiru significa "viure". Passar per un bordell on patèticament canta la cançó "La vida es curta".
Finalment, Watanabe s'incorpora a l’acció d'un grup de dones valeroses, el que actualment en diríem moviment veïnal i s'esmerça a contribuir de forma altruista, a l'objectiu de drenar i assecar una zona pantanosa i transformar-la en un parc infantil.
D’aquesta forma aconsegueix el sentit de la seva vida i es gronxa poc abans de morir en un gronxador del parc, potser enyorant la infància i tornant a cantar, ja menys patèticament, "La vida es curta".
L'hauré de tornar a veure.

S'ha dit que l'argument és un homenatge a Tolstoi, història antitètica del conte "La mort d'Ivan Ilitch". 
Un bon amic m'ha dit que la millor frase del meu llibre "Anecdotari d'una Vida Mèdica" és aquella en la que menciono que els estudiants de primer curs de medicina haurien de llegir aquest conte de Tolstoi. Doncs ho reblo dient que també haurien de veure IKIRU.
Es difícil creure que "El Gran Torino" de Clint Eastwood no s'inspira en Ikiru. També comença amb una escena mèdica, en aquest cas de la meva especialitat, una hemoptisi, que anuncia el càncer de pulmó del personatge, i a partir del qual, el caràcter agressiu es converteix en benèvol.

Ikiru, viure, la vida és curta.

Publica un comentari a l'entrada