NO M’HO PODIA CREURE.

No m’ho podia creure. Vostès encara menys. 
3 de Novembre, 15 h., despatx 26, Clínica Teknon. 
El primer pacient no estava prèviament citat. 
Uns set mesos abans l'havia vist per molèsties imprecises al tòrax, jubilat, mai fumador, TAC amb algun petits nodulets, s’aconsellava control als dotze mesos. 
Acudia, -li va explicar a la Mònica-, per un problema nou. 
-"No, cap inconvenient, el veuré."-

Mentre es buscava la historia del pacient, reviso el correu en el meu IPhone. Poc abans m'havia arribat el “share” del “post” publicat aquell dia en el meu blog: ALIEN, que s'havia penjat a les 13.30 h.
No tinc temps de veure com ha quedat.
-"Ja pot passar "-, li dic al pacient.

Encaixada, una ullada superficial a la història.
-"Gràcies per atendre'm sense hora. Estic preocupat."-
-"Digui'm."-
-"He tret un bitxo tossint. Crec que es una Dirofilaria Immitis."-

Un pacient informat. Havia tingut unes hores per cercar a Internet.
-"Per què ho pensa?"-

Es va treure una capseta, de plàstic amb el “cadàver” d'un cuc, d'uns 10 mm de longitud.
-"És un Nematode o una Dirofilaria."-, em va dir amb fermesa.
-"Es biòleg vostè?"-
-"No, no, però m'ho he estudiat avui. Sóc jubilat de banca."-
-"I per què pensa en una Dirofilaria?"-
-"Tinc gos, i el nòdul que em van veure fa uns mesos en el TAC  deuria ser aquest  bitxo."-
-"Ah, i no és una larva"-, va afegir amb autoritat.

Irònicament, jo vaig dir:
-"De moment podem dir que es un Alien."-
-"Si, un Alien."

Vaig raonar-li: 
-"Encara que no és freqüent que la gent expulsi cucs alguna cosa en sé. La Dirofilaria Immitis arriba al pulmó per via sanguínia, des de l'aparell digestiu. Dels pulmons  ja no se n'escapa, no pot traspassar el filtre dels capil·lars pulmonars. N'he vist un cas, en un nòdul pulmonar extirpat, la reacció pulmonar parcialment li feia de “sarcòfag”, enquistat. 
Per força aquest cuc s'ha enfilat pel tub digestiu, corrent amunt, i li ha passat a la faringe i finalment l'ha expulsat."-

El pacient mentre m'escoltava, amb el cap anava fent senyals de dubte o de negació.
-"Però i els nòduls del TAC?"-
-"No hi tenen res a veure. El més probable es que sigui un oxiür. Son els més freqüents, abans amb els nens eren quasi universals."-
-"No em convenç."-

Tot i no convèncer-lo, el vaig tranquil·litzar. 
-"Et demanaré examen en femta, anàlisi de sang per a paràsits i repetirem el TAC i ja veuràs que no ha canviat. Després et desparasitaré."-
.· Ah, per cert,- no em vaig poder aguantar-, jo tinc un bloc a internet i l’anècdota que avui acaba de sortir es diu ALIEN."-

No va semblar immutar-se.
-"Ha, però el teu, per sort per a tu, molt més innocent."-

Va tornar uns 15 dies després.
-"Ja tens resultats?"-
-"No, no. Vinc perquè avui n'he fet més d’aliens."-

Ja va utilitzar aquest terme. 
Em va portar una segona capseta. Eren una mitja dotzena de cucs, de menys de 5mm, molt més petits.
-"Veus, segur que et venen del tub digestiu. Son oxiürs i no t'has de preocupar."-
-"L'altre dia no li vaig dir, fa molts anys també en vaig fer. I em van tractar. Però com que fa poc m'havia trobat els nodulets al pulmó..."-

(Quanta raó House, els malalts mai diuen tota la veritat).
-"Bé, no tardis a portar-me els anàlisi quant els tinguis."-

I al sortir, em diu:
-"Vaig llegir Alien al seu blog. Si, una coincidència. Li he portat una foto del primer cuc, vaig pensar que vostè potser en tornaria a escriure un altre."-
-"Oh gracies, no tardis a tornar."-

No tardarà.
Però de veritat, el primer dia, no m'ho podia creure!!