EL REMOLÍ.

Érem molt joves. No més de 10 anys.
Per nosaltres era un dia de festa. 
Els Escolapis, cosa no freqüent, ens duien d’excursió. Una excursió parcialment tendenciosa, de proselitisme.
Estàvem a Alella, a la part alta, al Seminari, una àrea extensa de terreny ajardinat, encerclat d’una espessa arbreda, un edifici noble, un rierol que creuava la pendent de la propietat. Tot molt bucòlic i senyorívol.

fotografia de Javier Fraile.

Primera hora de la tarda, assolellada, els capellans ens varen animar a banyar-nos. 
Els d'Igualada, Catalunya profunda, aleshores, pocs sabíem nedar. 
Qui primer s'hi va ficar, fou un company de classe que es deia Pou. 
De cal Pou de la plaça de la Vila, on hi tenien una botiga. Aquest nen tenia una coixesa seqüela d'una poliomielitis i degut a la intensa rehabilitació que feia,  sabia nedar molt bé. 
També s’hi van ficar algun altre company de classe més avançada.
De sobte, en Pou va començar a demanar auxili amb desesperació. Bracejava amb força, però l'aigua se l'empassava.
Es va llençar a l’aigua un professor. També algú va tirar una corda. 
Finalment després d’uns minuts angoixants per tot el grup, es va aconseguir rescatar-lo.
 Jo no acabava d'entendre el que passava.
Un remoli, s'ha ficat en un remoli, anaven cridant!!!.
Havíem estat a punt de perdre un company.

La poliomielitis era una malaltia devastadora, i que gràcies a las vacunes descobertes per Jonas Salk al 1955 i per Albert Sabin, que va desenvolupar la vacuna oral al 1966, actualment està pràcticament eradicada. 
La poliomielitis com a contrapartida, va propiciar l’inici de la ventilació mecànica i de les cures intensives.

Ara  entrem al 2018. També, un remolí...