LA MARATÓ DE TV3.
Dia 6 de desembre. Dia de la Constitució.
Després de veure el tele-diari de les 21h.
Entre altres noticies, l'alcaldessa Madrenas al pròxim Ple de l'Ajuntament de Girona proposarà el canvi de nom de la Plaça de la Constitució pel de Plaça de l'1 d'Octubre.
Quant arribem els esports, tanco.
Dia de descans i de mandra, primer d'un llarg pont .
Agafo el McBook. Ja haurà sortit el darrer Chest, el de desembre?
Si, l'han penjat avui.
Miro l’índex. Força títols interessants. Començo pel final. No tinc massa temps, aniré a dormir d'hora:
"A 26 year-old man from Mexico, with headaches, dysuria and a right scrotal mass". Penso, deu ser un seminoma de testicle disseminat?
Quasi no donaré detalls tècnics: El malalt es va agreujant dramàticament, i en un anàlisi d'orina, aïllen a les poques hores un bacteri que per biologia molecular identifiquen que és un M. Bovis, amb genoma mínimament diferent del clàssic bacil M.Tuberculosis, i que detecten també que és resistent a la Pirazinamida.
Això succeeix a un Hospital de Torrance (on cau això?), una ciutat de 150.000 habitants de Califòrnia, i de la Xarxa Universitària d'UCLA.
El malalt al cap d'uns dies recupera la consciencia i poc a poc s’acabarà curant de les seves múltiple lesions. Impressionant!
Buf, malgrat no tant com voldríem, però com progressa la Medicina!
Aquest “post” el tenia a la llista d’anècdotes pendents amb el títol de "La meva primera meningitis tuberculosa".
El meu pare, essent jo encara un nen, em feia participar de l'ofici de metge. Jo vaig ser testimoni amb 7 anys de la primera meningitis tuberculosa que ell va curar. Estiu del 51, per força període de vacances, amb 7 anys l'acompanyava a donar diàriament, festius inclosos, la injecció d'Estreptomicina, que la va guarir. Estança sempre fosca, pis de 50 m, mare amb davantal de cuinar, agraïda, quant li dec doctor ?. No res.
La nena, de la meva edat, es va salvar.
L'estreptomicina va ser descoberta el 1943 per l’estudiant de postgrau Albert Schatz, ajudant del Dr. Waksman.
Fora del mercat negre, es va comercialitzar oficialment a Espanya l’any 1954. La primera meningitis tuberculosa a Catalunya es va curar el 1948.
He canviat el títol del “post”, per què coincideix amb la Marató de TV3 dedicada enguany a les malalties infeccioses.
L’espot de la Marató, molt cinematogràfic, representa la mort del poeta Rilke a conseqüència de la punxada d'una espina de rosa.
Que no sigui cert no li treu bellesa ni oportunitat al curt.
Rilke té una biografia apassionant, amb relacions com la que va tenir, entre d'altres, amb l’escriptora russa Andreas Lou Salome, amant de molts dels intel·lectuals de l’època i que podria ser una icona feminista.
En realitat Rilke va morir de Tuberculosi, com tants poetes romàntics, al Sanatori suís de Val-Mont, malgrat la historia ha dit que fou de Leucèmia, i la llegenda diu que fou d'una punxada d'una espina de rosa. Tal vegada la llegenda prové del seu epitafi, un breu poema a la rosa.
Serà el moment de rellegir les “Elegies de Duino” i de llegir de la meva pila de llibre pendents “Gos”, biografia novel·lada de Rilke, d’Albert Roig, (autor no fàcil, superculte), que vaig comprar fa quasi un any a una llibreria d'Igualada. Capicua.
Avui, el diari Ara anuncia la restauració del famós quadre de Picasso “Ciencia y Caridad”. Picasso per pintar el metge de la tela, va fer servir de model al seu pare.
Avui, jo també.
Després de veure el tele-diari de les 21h.
Entre altres noticies, l'alcaldessa Madrenas al pròxim Ple de l'Ajuntament de Girona proposarà el canvi de nom de la Plaça de la Constitució pel de Plaça de l'1 d'Octubre.
Quant arribem els esports, tanco.
Dia de descans i de mandra, primer d'un llarg pont .
Agafo el McBook. Ja haurà sortit el darrer Chest, el de desembre?
Si, l'han penjat avui.
Miro l’índex. Força títols interessants. Començo pel final. No tinc massa temps, aniré a dormir d'hora:
"A 26 year-old man from Mexico, with headaches, dysuria and a right scrotal mass". Penso, deu ser un seminoma de testicle disseminat?
Quasi no donaré detalls tècnics: El malalt es va agreujant dramàticament, i en un anàlisi d'orina, aïllen a les poques hores un bacteri que per biologia molecular identifiquen que és un M. Bovis, amb genoma mínimament diferent del clàssic bacil M.Tuberculosis, i que detecten també que és resistent a la Pirazinamida.
Això succeeix a un Hospital de Torrance (on cau això?), una ciutat de 150.000 habitants de Califòrnia, i de la Xarxa Universitària d'UCLA.
El malalt al cap d'uns dies recupera la consciencia i poc a poc s’acabarà curant de les seves múltiple lesions. Impressionant!
Buf, malgrat no tant com voldríem, però com progressa la Medicina!
Aquest “post” el tenia a la llista d’anècdotes pendents amb el títol de "La meva primera meningitis tuberculosa".
El meu pare, essent jo encara un nen, em feia participar de l'ofici de metge. Jo vaig ser testimoni amb 7 anys de la primera meningitis tuberculosa que ell va curar. Estiu del 51, per força període de vacances, amb 7 anys l'acompanyava a donar diàriament, festius inclosos, la injecció d'Estreptomicina, que la va guarir. Estança sempre fosca, pis de 50 m, mare amb davantal de cuinar, agraïda, quant li dec doctor ?. No res.
La nena, de la meva edat, es va salvar.
L'estreptomicina va ser descoberta el 1943 per l’estudiant de postgrau Albert Schatz, ajudant del Dr. Waksman.
Fora del mercat negre, es va comercialitzar oficialment a Espanya l’any 1954. La primera meningitis tuberculosa a Catalunya es va curar el 1948.
He canviat el títol del “post”, per què coincideix amb la Marató de TV3 dedicada enguany a les malalties infeccioses.
 |
| enllaç al spot de TV3 |
Que no sigui cert no li treu bellesa ni oportunitat al curt.
Rilke té una biografia apassionant, amb relacions com la que va tenir, entre d'altres, amb l’escriptora russa Andreas Lou Salome, amant de molts dels intel·lectuals de l’època i que podria ser una icona feminista.
En realitat Rilke va morir de Tuberculosi, com tants poetes romàntics, al Sanatori suís de Val-Mont, malgrat la historia ha dit que fou de Leucèmia, i la llegenda diu que fou d'una punxada d'una espina de rosa. Tal vegada la llegenda prové del seu epitafi, un breu poema a la rosa.
Serà el moment de rellegir les “Elegies de Duino” i de llegir de la meva pila de llibre pendents “Gos”, biografia novel·lada de Rilke, d’Albert Roig, (autor no fàcil, superculte), que vaig comprar fa quasi un any a una llibreria d'Igualada. Capicua.
Avui, el diari Ara anuncia la restauració del famós quadre de Picasso “Ciencia y Caridad”. Picasso per pintar el metge de la tela, va fer servir de model al seu pare.
Avui, jo també.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada