MEMÒRIA.

Eren temps en que l’absenta tenia més prestigi que la cervesa. Amb l’ absenta havia escrit Baudelaire i ves a saber si “The Raven” el va escriure E. A. Poe sota els seus efectes. 
Era el temps en que la barba llarga, pre-hippie, era signe de rebel·lia i encara no tenia ni el “glamour” ni l’estètica dels Hipsters.    
Alt, barba llarga i espessa, prim, pàl·lid, podria haver-se escapat d’un Greco, però a mi sempre em va semblar mimètic de l’època blava de Picasso.
Geniüt, de parlar ràpid, sempre de mirada irada, hipnotitzant, quasi demoníaca,  i com de nit els  Vampirs, es mudava a seductora.
Abans dels 20 anys, cavitat tuberculosa, ja en plena època de tuberculostàtics, va elegir una lobectomia, una “amputació” de lòbul superior esquerra,  que no pas un tractament llarg de 24 mesos. Va tirar pel dret.
Tothom de la nostra generació el deu recordar. Bon clínic, ordres ràpides, concretes i precises.
No fou insensible als moviments polítics dels seixanta, encara que no va militar a cap partit. Segurament el seu esperit “anarco“ potser heretat de via paterna, apostaria, li hauria impedit.
Mai sabrem si en moments de malenconia escoltava “Hasta siempre Comandante Che Guevara” en veu de Joan Baez. 

Aleshores el Valium encara no s’havia difós, i havien “barbis”, no nines precisament.
Aleshores els nostres cotxes eren els 2CV, i una vegada més, ell va decidir tirar pel dret.
Es va estalviar alguns desenganys dels somnis, o be altruistes o be revolucionaris, que aleshores també estaven de moda.

Agafo a l’atzar un llibre de poesia, me l’enduc per llegir-lo, potser atret pel les cobertes com de paper d’estrassa i després me n’adono  que és una versió bilingüe catalana-anglesa erudita, traduïda per Segimon Serrallonga, “Les noces del cel i l’infern” de Blake.

Aleshores si, amb l’smartphone poso YouTube i escolto Hotel Califòrnia, dels Eagles per endinsar-me en els fantasmes del passat.