TOSSUT.
El Sr. S., 85 anys, és un “resilient”, però prefereixo dir tossut. És corpulent, gesticulador, cridaner, se’l veu acostumat a manar.
Encara fuma un parell d’havans al dia.
Encorbatat no li costa desbotonar-se per exhibir la llarga cicatriu a l’estèrnum del seus by-pass coronari practicat ja fa anys.
-"Per dintre m’ho van fer molt bé, però per fora no van acabar d’ajuntar bé l’os."-
Viu a una urbanització, a les afores de Barcelona.
-"Viu sol?"-
-"De dia tinc a la Graciela que se’n va a les vuit de la tarda. Els fills i els néts vénen quan volen."-
-"Vostè no té un problema respiratori seriós, una mica d’emfisema i bronquièctasi."-
-"M’ha de donar un antibiòtic per a que me’l prengui de seguida que em comença el refredat, si espero, no tarda en sortir-me la porqueria."-
-"Ho intentarem."-
A la primera visita:
-"Quines altres malalties ha tingut?"-
-"Als cinquanta vaig patir una depressió."-
-"Els negocis?"-
-"No, no, se’m va morir el fill gran."-
-"Un accident?"-
-"No, més terrible, una malaltia."-
-"Buf, però s’ha pogut refer."-
-"Si, Déu no abandona. El que és dolent per una cosa pot ser bona per una altra."-
-"Si?"-
-"El meu fill m’ha salvat. I parlo cada nit amb ell."-
Aquí no vaig preguntar més. Els dos baixàrem el cap.
He anat veient sovint aquest pacient.
-"Miri, jo sóc molt creient, cada dia vaig a missa. He tingut una gran sort a la vida, la meva dona em va presentar una vident. Ella m’enviava els missatges del meu fill. Estava al cel, estava bé i em protegia. Més tard vaig enviudar i vaig estar apunt de casar-me amb una senyora. El meu fill em va avisar, no et convé casar-te. Jo abans no hi creia en aquestes coses. La vident tenia un pis a l’eixample. Quant la meva dona hi anava, jo mai pujava. Però quant el meu fill va morir vaig pensar que ho provaria. A l’obrir la porta i veure’m, em va dir:
Ah, senyor S..., sabia que acabaria venint. El seu fill està bé i m’ha dit que el protegeix.
Vaig plorar una bona estona, encara que els homes no ploren. He tingut molta sort a la vida."-
-"Segueix anant a la vident?"-
-"No, ella es va retirar al seu poble, a Andalusia. Fins que s’ha mort, l’he mantinguda."-
-"Com li ha sortit la revisió del cor?"-
-"Que estic com un roure."-
-"S’acosta l’hivern, s’ha de vacunar."-
-"Si, si, ja ho he fet. Sap?"-
-"Digui."-
-"A casa li he fet un altar al meu fill. Cada nit enraono amb ell."-
-"Com està dels bronquis?"-
-"Força bé."-
-"Ens veiem l’any vinent?"-
-"Si, d’acord."-
-"Com torna a casa?"-
-"Amb cotxe, jo encara condueixo. Sóc molt tossut. No em volien renovar. Per l’oïda, però jo hi sento de meravella."-
Encara fuma un parell d’havans al dia.
Encorbatat no li costa desbotonar-se per exhibir la llarga cicatriu a l’estèrnum del seus by-pass coronari practicat ja fa anys.
-"Per dintre m’ho van fer molt bé, però per fora no van acabar d’ajuntar bé l’os."-
Viu a una urbanització, a les afores de Barcelona.
-"Viu sol?"-
-"De dia tinc a la Graciela que se’n va a les vuit de la tarda. Els fills i els néts vénen quan volen."-
-"Vostè no té un problema respiratori seriós, una mica d’emfisema i bronquièctasi."-
-"M’ha de donar un antibiòtic per a que me’l prengui de seguida que em comença el refredat, si espero, no tarda en sortir-me la porqueria."-
-"Ho intentarem."-
A la primera visita:
-"Quines altres malalties ha tingut?"-
-"Als cinquanta vaig patir una depressió."-
-"Els negocis?"-
-"No, no, se’m va morir el fill gran."-
-"Un accident?"-
-"No, més terrible, una malaltia."-
-"Buf, però s’ha pogut refer."-
-"Si, Déu no abandona. El que és dolent per una cosa pot ser bona per una altra."-
-"Si?"-
-"El meu fill m’ha salvat. I parlo cada nit amb ell."-
Aquí no vaig preguntar més. Els dos baixàrem el cap.
He anat veient sovint aquest pacient.
-"Miri, jo sóc molt creient, cada dia vaig a missa. He tingut una gran sort a la vida, la meva dona em va presentar una vident. Ella m’enviava els missatges del meu fill. Estava al cel, estava bé i em protegia. Més tard vaig enviudar i vaig estar apunt de casar-me amb una senyora. El meu fill em va avisar, no et convé casar-te. Jo abans no hi creia en aquestes coses. La vident tenia un pis a l’eixample. Quant la meva dona hi anava, jo mai pujava. Però quant el meu fill va morir vaig pensar que ho provaria. A l’obrir la porta i veure’m, em va dir:
Ah, senyor S..., sabia que acabaria venint. El seu fill està bé i m’ha dit que el protegeix.
Vaig plorar una bona estona, encara que els homes no ploren. He tingut molta sort a la vida."-
-"Segueix anant a la vident?"-
-"No, ella es va retirar al seu poble, a Andalusia. Fins que s’ha mort, l’he mantinguda."-
-"Com li ha sortit la revisió del cor?"-
-"Que estic com un roure."-
-"S’acosta l’hivern, s’ha de vacunar."-
-"Si, si, ja ho he fet. Sap?"-
-"Digui."-
-"A casa li he fet un altar al meu fill. Cada nit enraono amb ell."-
-"Com està dels bronquis?"-
-"Força bé."-
-"Ens veiem l’any vinent?"-
-"Si, d’acord."-
-"Com torna a casa?"-
-"Amb cotxe, jo encara condueixo. Sóc molt tossut. No em volien renovar. Per l’oïda, però jo hi sento de meravella."-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada