SATURNISME.

De petits, en els còmics, els quals molts no em valorat suficient per que fou la distracció de la nostra infància i que en dèiem TBOs, no era infreqüent trobar-hi frases com aquesta: “manos arriba o te lleno el cuerpo de plomo”. També es sentien expressions similars en els mai prou enyorats westerns que veiem en el cinema Mundial, d’Igualada, diumenges tarda, sessió doble i paperina de cacauets.

Un malalt difícil per a mi. Fou un pacient ingressat als setanta al Vall d’Hebron per un dolor abdominal. Alt, fort, amb sobrepès, nascut a la província de Leon, ja feia temps que es queixava de cansament i feblesa i d’episodis de dolor abdominal que ell en deia “calambres”, i restrenyiment.
Tenia un color pàl·lid groguenc que feia pensar que estava anèmic i una panxa “inflada”

-"¿Qué edad tienes?"-
-"46 años."-
-"¿Fumas?"-
-"Sí, pero no mucho. Menos de una cajetilla de Bisontes."-
-"¿En qué trabajas?"-
-"En una fundición."-
-"¿Fundición de qué?"-
-"De todo, pero sobretodo de plomo."-
-"¿Te proteges?"-
-"Hay muchos vapores, pero a veces me olvido de ponerme mascarilla."-
-"Hace mucho que trabajas en la empresa?"-
-"Unos diez años. Antes trabajaba de repartidor."-

El diagnòstic ja estava fet. Intoxicació crònica per plom, Saturnisme. 
Era el primer cas que veia.
-"A ver, abre la boca."-

No, no hi havia anell de Burton, una pigmentació blava que es forma a l’arrel de les genives.
Tenia una anèmia important. I el seus glòbuls rojos vistos al microscopi tenia la pigmentació típica i les xifres de plom en sang eren elevades.
Es va tractar amb èxit amb EDTA.

Al 1976 ó 1977, el Col·legi de Metges de Barcelona em va nomenar, sorprenentment, membre representant d’un tribunal a unes places de Medicina molt cobejades, per ser de les primeres que es convocaven de caràcter hospitalari, i a les quals es presentaven molts Residents acabats de les primeres promocions i que a molts d’ells coneixia.
“Naif” encara, franquisme aleshores pensàvem que liquidat, creia en la meritocràcia.
Amb reunió prèvia del tribunal, es va acordar que jo m’encarregaria d’una part de l’examen i   vaig anunciar que ho faria en forma de 20 preguntes d’històries clíniques breus.
Una d’elles es tractava d’un pacient que havia sigut ferit a la cuixa durant la guerra amb una bala que no s’havia extret.
Acudia a urgències per dolor abdominal i se li detectava una anèmia important. A l’enunciat de la pregunta jo afegia una fotografia dels glòbuls rojos del pacient, amb la pigmentació característica del Saturnisme, amb l’ànim de que fos la pista pel diagnòstic. 
No fou així, innocent de mi.
Al sortir de l’examen es varen abraonar contra mi sense arribar a estovar-me. 
Algun d’ells, ara ja catedràtics de Medicina, encara amb la seva mirada els hi detecto, passats 40 anys, que no ho han oblidat.
Jo pensava que havia posat un examen just, que discernia millor, i a la fi i al cap era igual per a tots i prou variat, i a més a més en el Harrison, la nostra Bíblia, ho posava, les bales no extretes poden ser una causa de Saturnisme crònic. Ah, però, qui s’ha llegit la Bíblia sencera?

Els enverinaments han alimentat les novel·les de l’Agatha Christie i encara jugant un paper important en les sèries de forenses nord-americanes.

La concentració de plom a l’atmosfera de Barcelona es correcte, però encara no ens hem de refiar completament dels utensilis metàl·lics i ceràmiques antigues. I si viatgem a països asiàtics, no tinguem el caprici de comprar pintallavis de color vermell intens.

A USA molt regulat, en alguns estats encara no es poden llogar pisos amb pintura antiga a parelles amb infants.
Ah, i felicitacions als metges anglesos amb l’alerta dels verins neurotòxics misteriosos.

Ah, i el tabac?
No us preocupeu, es un verí lent.... 
En trobareu fàcilment  a les màquines expenedores de tabac dels bars.