EL CAS DEL SOBRE SUAT.

Una pacient jove, 27 anys, sense fills, administrativa, li costa està quieta mentre li faig la historia clínica.
-"Fumes?"-
-"Soc fumadora social."-  (mai ser el que volen dir amb aquesta frase)
-"Ets social sovint?"-

Somriu. Fa un gest tímid, negatiu.
-"Per que vens?"-
-"Tinc el pressentiment de que puc tenir càncer, sento una opressió a la banda esquerra, a l’aixella i a la mama esquerra, em falta l’aire, m’ofego. Estic segura que tinc un càncer."-
-"Has tingut algun familiar amb càncer?"-
-"El meu pare va morir fa sis mesos de càncer de pulmó."-
-"Ten tos?"-
-"No."-
-"Has escopit sang?"-
-"No."-
-"Val, per quedar-nos tranquils et farem un Tac."-
-"I ara no em mirarà?"-
-"Si, si, clar."-

La faig estirar a la llitera.
-"No cal que et treguis molta roba."-

L’ausculto, li percudeixo el tòrax, li palpo la panxa, li palpo l’aixella i la mama esquerre, li ausculto el cor.
-"No, no, no et trobo res. Estigues tranquil·la. Estàs pressionada a la feina?"-
-"No, no, la meva cap és una bona persona."-
-"Tens parella?"-
-"No."-
-"Molt bé, dons vine d’aquí un setmana amb el resultat del TAC."-

A la setmana entra al despatx. Quasi ni me’n recordava.
-"Tingui, aquí te el resultat."-

M’entrega el sobre. No és massa gran. Ja de lluny és veu mullat.
-"T’ha caigut a l’aigua?"-
-"No, no, és suor, l’acabo de recollir."-

Mai havia vist un sobre mullat, com si li a hagués caigut a una palangana.
Obro el sobre intentant que no es desfaci.
Lectura rapida. “Tumor de apariencia benigna, extrapleural derecho, compatible con fibroma pleural benigno o neurofibroma”
Glups. Amb cara de poker:
-"Mira, tot plegat una casualitat, tens un petit tumor a la pleura dreta, totalment benigne. Aquestes coses ja passen, son troballes incidentals sense cap relació amb la teva simptomatologia. No et menteixo. I totes les molèsties les tens a l’esquerre."-

Estava tranquil·la, flàccida, asseguda davant meu, potser una llàgrima dissimulada.
-"Vaig a comentar ara mateix el teu TAC amb el radiòleg. Vinc de seguida, no et moguis."-

-"Hola, ja torno a ser aquí. Estigues cent per cent  tranquil·la, el que t’han vist al TAC és una troballa del tot benigna, no t’has de preocupar."-

Ja més alegre
-"Així no tinc cap mal dolent?"-
-"No, no, en absolut."-
-"Hauré de tornar?"-
-"Si, d’aquí uns sis mesos."- 

De moment no ha tornat. L’hauré de trucar.

Un sobre suat, damunt la taula amb la tinta borrosa.
Pressentiments...