NO ÉS SEXI.
La malaltia d’apnees de la son és molt freqüent i és coneguda per les sigles SAOS o també amb l’anglicisme Sleep Apnea.
L’Hospital Vall d’Hebron va ser un centre pioner en l’estudi d’aquesta malaltia, perquè es va donar la confluència de tenir un Servei d‘Electrofisiologia avançat i un Servei de Pneumologia interessat en el tema.(veure "El cas del'empaquetadora de galetes").
Al 1983 durant el congres de l’ERS, a Florència, el genial professor australià Collin Sullivan va presentar per primera vegada el tractament del SAOS, mitjançant un dispositiu que havia dissenyat ell mateix, el CPAP (Continuous Positive Airway Pressure) que assegurava una pressió aèria contínua durant la nit.
Per aconseguir-ho calia connectar-se a l’aparell durant el descans nocturn.
Amb esperit "poètic"o metafòric, es va parlar de “fèrula d’aire” de la via aèria superior.
Haig de confessar que inicialment jo n’era escèptic, però posteriorment vaig haver de reconèixer que era i segueix sent un tractament força o molt efectiu.
Al 1986 es varen comercialitzar els primers prototips, i el 7 de gener al 1987 vaig tractar a un pacient molt greu, que acabava de passar les festes de Nadal a la Cerdanya, i que estava desesperat perquè s’adormia per tot arreu.
Aquest va ser el primer malalt tractat a l’estat, i el resultat va ser gairebé “miraculós”, semblava sortit de l’Evangeli, d’aquell passatge on els coixos es curen i llencen les crosses...
Els primers 30 pacients, aproximadament, que varen beneficiar-se d’aquest tractament a l’estat eren pacients meus.
Tinc anècdotes simpàtiques.
Un d’ells era un famós director de cinema, avui encara afortunadament viu.
-"Hola."-
-"Hola."-
-"Com estàs?"-
-"Molt bé, és un miracle el canvi que he fet, no m’ho puc creure!"-
-"Content, doncs?"-
I ell em va contestar, alt com era, amb la seva mirada per damunt de la meva:
-"Si, però no en tot."-
-"??"-
-"Ara no lligo, no és sexi"-
L’Hospital Vall d’Hebron va ser un centre pioner en l’estudi d’aquesta malaltia, perquè es va donar la confluència de tenir un Servei d‘Electrofisiologia avançat i un Servei de Pneumologia interessat en el tema.(veure "El cas del'empaquetadora de galetes").
Al 1983 durant el congres de l’ERS, a Florència, el genial professor australià Collin Sullivan va presentar per primera vegada el tractament del SAOS, mitjançant un dispositiu que havia dissenyat ell mateix, el CPAP (Continuous Positive Airway Pressure) que assegurava una pressió aèria contínua durant la nit.
Per aconseguir-ho calia connectar-se a l’aparell durant el descans nocturn.
Amb esperit "poètic"o metafòric, es va parlar de “fèrula d’aire” de la via aèria superior.
Haig de confessar que inicialment jo n’era escèptic, però posteriorment vaig haver de reconèixer que era i segueix sent un tractament força o molt efectiu.
Al 1986 es varen comercialitzar els primers prototips, i el 7 de gener al 1987 vaig tractar a un pacient molt greu, que acabava de passar les festes de Nadal a la Cerdanya, i que estava desesperat perquè s’adormia per tot arreu.
Aquest va ser el primer malalt tractat a l’estat, i el resultat va ser gairebé “miraculós”, semblava sortit de l’Evangeli, d’aquell passatge on els coixos es curen i llencen les crosses...
Els primers 30 pacients, aproximadament, que varen beneficiar-se d’aquest tractament a l’estat eren pacients meus.
Tinc anècdotes simpàtiques.
Un d’ells era un famós director de cinema, avui encara afortunadament viu.-"Hola."-
-"Hola."-
-"Com estàs?"-
-"Molt bé, és un miracle el canvi que he fet, no m’ho puc creure!"-
-"Content, doncs?"-
I ell em va contestar, alt com era, amb la seva mirada per damunt de la meva:
-"Si, però no en tot."-
-"??"-
-"Ara no lligo, no és sexi"-
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina