LAM (o una heterodòxia).

Ahir la vaig veure. Com ve de fora, sempre és molt puntual. 
De lluny em va saludar mentre jo encara aprofitava els minuts darrers per fer una telefonada en els còmodes sofàs del hall de l’hospital. 
Passa dels 55, prima, més aviat baixa, enèrgica en el caminar i ràpida en els moviments.
Quant pujo, ja està dins de la cabina pletismogràfica, i veterana com és, enraona animadament amb l’Eric. Ens tuteja als dos. Superextrovertida, i alegre.
L’Eric em passa els resultats. 
La controlo cada tres mesos. 
Em trenta segons sé que el FEV1 ha millorat en 100cc, i està al 77 %. Te una saturació d’O2 normal, del 98 %.
No li dic mai pel seu nom, te un primer cognom que és nom masculí.
Fa veure que li molesta però se sent protagonista d’una novel.la d’Enid Blyton.
-"J..., no et fotaré ni cas."-

Ella sap que això significa que els resultats em deixen tranquil. Somriu.
-"Com te trobes?"-, em pregunta ella.
-"Be."-, és preocupa de mi com si fos una filla.

La vaig tenir a mitjans dels setanta, ingressada a la planta 2ª de l’Hospital Valle Hebron. Aquella època la vaig diagnosticar d’asma bronquial. Tot just tenia 12 anys. Una nena.

-"On has anat aquest estiu?"-, ( li agrada molt viatjar)
-"A la Bretanya Francesa, a prop de Saint-Malo. El meu fill ha acabat la carrera de telecos i ha trobat una feina. I tu?"- 
-"Als Països Bàltics."-
-"Jo me’n vaig a Lyon la setmana vinent."-
-"Hi tens algun “lio”?"-
-"No, no, ja estic cansada dels homes."-
-"Amb tren?"-
-"No, em surt massa car, amb avió."-

Després de la infància la vaig tornar a veure fa uns tretze anys.
Em va entrar un dia a la consulta dient-me: 
-"Hola, te’n recordes de mi?"-
-"No."-
-"Jo si, vaig estar ingressada amb tu als 12 anys."-

Vaig lligar caps. Afortunadament teníem pocs ingressos infantils a la planta d’adults. 
Vaig evocar la seva radiografia al negatoscopi, una atelèctasi laminar mínima a base esquerre. Diagnòstic final, asma bronquial.

-"Ostres ja me’n recordo!!. I com et trobes ara?, per què vens?"-
-"D’un temps ençà em canso una mica al pujar escales."-
-"D’acord ens posarem al dia."-

Va tornar a les dues setmanes amb un TAC toràcic.
El radiòleg, molt competent, suggeria com primer diagnòstic una Linfangioleiomiomatosi (LAM). 
Vaig arrufar el nas. La LAM és una malaltia rara, orfe, poques probabilitats de tractament i que pot abocar, si la evolució és dolenta, al transplantament pulmonar.
Confirmar el diagnòstic exigeix fer biòpsia, l’anatomia patològica d’aquesta malaltia és indiscutible, però de vegades pot haver alguna complicació post biòpsia, com un quilotòrax, i pot perjudicar l’estat del pacient. 
Vaig optar pel “Primum non nocere” i el “ wait and see” informant-la amb detall prèviament i sense alarmar-la. 
He fet controls cada tres mesos de funció respiratòria i TAC cada any. Evolució estable.

Un dia em truca.
-"Hola, sóc la J..."-
-"Que passa alguna cosa?"-
-"Estic fatal, m’ofego."- 

A l’altra banda del telèfon sentia una respiració dificultosa i xiulets.
-"Tornes a tenir asma, ves a la farmàcia i compra.............
Vine demà a la consulta. Sobre tot, si avui no millores em tornes a trucar."- 

Va millorar.

Ahir la tarda, després de comentar-nos les vacances:
-"I tu quan acabes criminologia?"-
-"Em falta poc."-

(És curiosa, suposo que vol progressar)
-"No portes males intencions...?"-
-"No, no, no per falta de ganes, i és una carrera molt interessant."-
-"Escolta, des de que et veig, ara fa poc, s’està provant cada vegada més un nou tractament per la teva malaltia."-
-"Amb que?"-
-"Rapamicina."-
-"Funciona?"-
-"Costarà demostrar-ho. I a més a més t’haurien de biòpsiar."-

A la meva tesi sobre biòpsia pulmonar quirúrgica, jo deia que mai hem de fer una biòpsia només per curiositat científica.
“Primum non nocere”, una heterodòxia o una ortodòxia?

-"No t’oblidis de venir passat Reis"-
-"No, no."-
-"Doncs ja pots escampar la boira."-
-"Un peto?"-

Ens acomiadem. 
Ella no es dona compte, estic creuant els dits.