dimarts, 30 d’octubre de 2018

Sr. K


Accent alemany, castellà imperfecte. Uns seixanta anys. Vehement però proper, senzill, obès de més d’uns 120 Kg. , corpulent, caminar de senglar.

Sempre acompanyat per la seva esposa, elegant, fràgil, intel·ligent, que s’enorgullia de parlar occità.
-"I si no, ens podem parlem en occità, doctor..."-

Havia fumat molt, i begut molta cervesa. D’idees democràtiques, propietari d’una gran empresa.
Ja venia diagnosticat: càncer de pulmó al lòbul inferior esquerre, amb diagnòstic d’adenocarcinoma, el PET- TAC mostrava un tumor localitzat d’uns 5 cm, sense disseminació. 
Li havien dit dos bons cirurgians, un alemany i un català, que el seu càncer era inoperable degut a que tenia una funció respiratòria molt dolenta.
 Treballant, viatjant com si res, reunions, darrera d’un projecte, va venir a veure’m.
-"Dr. Morera, le traigo toda la documentación sobre mi  tumor."-

Li vàrem repetir la funció respiratòria.
Va sortir molt justa: FEV de 39 % i una DLCO de 40%.
Pulsioximetría de 94 %.
El pitjor de tot era que el tumor estava situat a pocs mil·límetres de la cissura i existia el risc de que fos necessari fer una pneumectomia (treure tot el pulmó).
Es va practicar una funció sistòlica cardíaca, una gammagrafia ventilació perfusió  i altres proves.
Vam optimitzar el tractament broncodilatador i finalment, vàrem decidir amb el cirurgia toràcic operar el pacient, explicant-li detalladament tots el riscos.
Per sort, va anar molt be i tots estàvem contents i optimistes. 
La funció respiratòria va ser compensada per un lòbul superior vicariant.
Mentre jo insistia en que s’aprimés va tenir un èxit empresarial potent. Les celebracions no l’ajudaven a portar una vida sòbria.

-"Dr. Morera, le estoy muy agradecido por lo que se cuida de mi. Parece que estoy curado. Mi esposa me quiere y me mima mucho. Pero estos días estoy un poco triste."-
-"Porque Sr. K?"-
-"Fuí a mi pueblo, al nororoeste de Alemania, a visitar a mi padre, que ahora ya tiene 101 años. Es autosuficiente y està muy lúcido.
Subimos a una colina a las afueras. El es católico igual que yo, pero está impregnado de calvinismo. Me dijo: Dios ha querido que te curaras. Pero comes y bebes demasiado, y eres demasiado codicioso. Reflexiona, no puedes seguir asi!-

Jo no sabia que dir. 
-"Has d’estar content de tenir un pare tant longeu, i se’ns dubte t’ha donat un bon consell."-

Estàvem a finals de juliol, el 29.
Ja havien passat 6 mesos de la intervenció. Poc pes perdut.
A ell i a l’esposa:
-"Nos veremos la primera setmana de septiembre y afrontaremos la segunda batalla: peso, cerveza, apneas, stress...hay prevenir el riesgo de ictus y de infarto."-
-"Ok, asi lo haremos, pero me tiene que hacer un favor: a mi mujer y a mí nos gustaria invitarle al Oktoberfest que celebramos en Barcelona."-
-"De acuerdo, se lo prometo."-

El dia de la visita, començaments de setembre. Truquen a la meva secretaria,...un plor contingut al telèfon:
-"Mi marido esta mañana tuvo un ictus. Ya no llegó vivo al hospital."-
-"Oh! cuanto lo sentimos tanto el Dr. Morera como yo misma."-
-"Comuníqueselo."-
-"Si, claro."-

Després la vaig trucar i vam parlar una estona. Encara mantinc el contacte del mòbil, no l’he esborrat.
El Sr K. ja havia iniciat un projecte filantròpic.
No vam fer l’Octoberfest plegats.

Mai en sabrem prou!...

Publica un comentari a l'entrada