dimarts, 7 d’abril de 2015

Preludi.


Tincho Cejas

Estiu. Diumenge. Ja porto uns dies sense treballar, he llegit superficialment al meu Macbook la majoria dels articles a les revistes mediques a les que estic subscrit.

Ahir vaig anar al teatre amb uns amics a veure "La Partida", on gracies a l'aplicació de Shazan, captava algun dels missatges xifrats que havia intercalat, segurament , el director o qui sap si algun suggeriment dels actors.

Estic esperant trucar a la meva filla que viu a Greensboro, Georgia, EEUU, i he pensat que no es el pitjor dels moments per començar un bloc que reuneixi, anècdotes acumulades durant l exercici de la meva professió, que massa pretensiosament dec pensar que tenen algun interès.

Serà un Bloc, encara sense títol definitiu, i mentiria si no adverteixo que segurament empès per un ego, que seria estúpid amagar. No obstant intentaré ser el mes honest possible.

Algunes histories quasi seran detectivesques, des de Conan Doyle tots els metges en som una mica, com a mínim de curiosos tafaners. Algunes tindran un caràcter de sorpresa en front de l'atzar que algú prendrà com esotèriques, però adverteixo que no ho son, que son atzar, igual que les sorpreses quàntiques.

Intentaré evitar aquelles pistes que puguin identificar personatges o famílies. Si no ho aconsegueixo, espero que em perdonin.

 

Dr. Josep Morera Prat


Agost 2014

Publica un comentari a l'entrada