Anècdotes mèdiques i humanes escrites un mes de lluna plena.
Estan acompanyades per les màgiques il·lustracions d'en Tincho Cejas, les magnifiques pintures de Guillermo Marti Ceballos i Raul Carré i les esplèndides fotografies d'en Ismael Guillén.
Estiu. Diumenge. Ja porto uns dies sense
treballar, he llegit superficialment al meu Macbook la majoria dels articles a
les revistes mediques a les que estic subscrit.
Ahir vaig anar al teatre amb uns amics a
veure "La Partida", on gracies a l'aplicació de Shazan, captava algun dels
missatges xifrats que havia intercalat, segurament , el director o qui sap si
algun suggeriment dels actors.
Estic esperant trucar a la meva filla que
viu a Greensboro, Georgia, EEUU, i he pensat
que no es el pitjor dels moments per començar un bloc que reuneixi, anècdotes
acumulades durant l exercici de la meva professió, que massa pretensiosament
dec pensar que tenen algun interès.
Serà un Bloc, encara sense títol definitiu, i mentiria
si no adverteixo que segurament empès per un ego, que seria estúpid amagar. No
obstant intentaré ser el mes honest possible.
Algunes histories quasi seran
detectivesques, des de Conan Doyle tots els metges en som una mica, com a mínim
de curiosos tafaners. Algunes tindran un caràcter de sorpresa en front de
l'atzar que algú prendrà com esotèriques, però adverteixo que no ho son, que
son atzar, igual que les sorpreses quàntiques.
Intentaré evitar aquelles pistes que puguin
identificar personatges o famílies. Si no ho aconsegueixo, espero que em
perdonin.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada