dijous, 17 de setembre de 2015

Muermo.

Jo mateix, dia a dia, m' estic espantant de com s' esta modificant la medicina, sobretot diagnòstica i com mica a mica anirà canviant la taxonomia clàssica de les malalties, l'oslerians (Osler, clínic nord-americà de principis del XX) o la patològica o inclús l' etiològica (de la causa) i cada vegada mes s' imposarà la  medicina personalitzada, a on tindrà un gran paper  la genètica de cada individu, entre d’altres factors.


Uf! llàstima que els avenços terapèutics no siguin tan ràpids. La "sagacitat" i l’ull clínic cada vegada serà menys útil, be no vull especular mes. 
Un mestre clínic, potser menystingut a Catalunya, va ser Jiménez-Diaz, contemporani d' altres clínics famosos catalans. 
Vaig tenir, - ara l' he buscat i no el trobo - , un volum, probablement apunts estudiantils supervisats de casos reals explicats a classe.
Un cas que recordo era la d' una síndrome febril de diagnòstic difícil, que finalment s' auto provocava el pacient produint se abscessos cutanis, mitjançant la injecció de trementina, que perquè pogués passar desapercebut, se'ls injectava en la zona dels pels del pubis, un cas de simulador, mig Munchausen, algun dia parlarem d’això.
Aquest cas em va ser útil per a diagnosticar un dia un pacient a Urgències. Ell mateix s'havia auto diagnosticat de muermo. Venia amb un abscés, una mena de furóncol, a l'avantbraç dret. Era jove, potser d' uns 25 anys, d'aspecte seriós i formal, i explicava que després d' haver complert el Servei Militar li havien començat a aparèixer progressivament múltiples abscessos cutanis, a l'extremitat superior dreta, sobretot espatlla, i braç però també a ma i avantbraç, que es curaven i deixaven cicatrius. Efectivament estava farcit de cicatrius, grans, del diàmetre d'un euro algunes d'elles. Tot això amb un any. Be, ell sabia perfectament el que era, muermo, perquè ell havia servit a la infermeria al seu regiment de cavalleria, i havia vist casos similars.
Muermo efectivament es una malaltia produïda per un tipus especial de Pseudomona, una zoonosi, es a dir, una malaltia transmesa per un animal. Pot adquirir diferents formes clíniques, algunes septicèmiques, i les transmeten bous, vaques i també cavalls. Es probable que ara estigui eradicada. Els cavalls les transmetien sobretot per secrecions purulentes de les narius.
Li vaig preguntar al pacient: 
-"Tenies contacte amb els cavalls? Els cuidaves, netejaves, els donaves de menjar?"-
-"No, no, jo estava a infermeria, però vaig atendre amb un soldat que també tenia supuracions com les meves i que estava diagnosticat de muermo."- 
-"Ah, d'acord, i tu el curaves."-
-"Si, jo li feia les cures."-
-"Amb la ma dreta?"-
-"No, no, amb l' esquerra, jo soc esquerra."-
Ah!,  ja ! Aquí vaig entendre el misteri de les cicatrius nomes a la dreta. Se les auto provocava. Faria servir trementina com el malalt del Jimenez Diaz?
No vaig fer preguntes. Suposo que buscava algun tipus de pensió militar.
-" Oh! Nosaltres sabem poc de muermo. Saps que, t' adreçarem a l'hospital militar."- 



Vaig fer un informe neutre. No el vaig delatar.
Publica un comentari a l'entrada