QUART VENTRICLE.

L’experimentació humana, sense cap finalitat científica, des del meu punt de vista, és una paranoia. 
Ha passat. 
Mai m'he dedicat a documentar-me  sobre els crims que es varen cometre en els camps de concentració alemanys, però va existir.
Per exemple en situació d’extrema inanició, se sap que  els envans alveolars s'arriben a aprimar tant, fins un punt que experimentalment es pot a produir emfisema en els pulmons. 
La investigació es sàdica i inútil, i n'existeixen documents mèdics durant el període nazi. Sembla increïble. El mateix horror que em produeix m'ha privat d'informar-me en profunditat.
Això va passar nomes en sectors mèdics reduïts.? 
Era el Mengele l’únic que acaparava aquestes directrius.?
Va ocórrer nomes en els terrenys ocupats?
Doncs no. 
No va ser així. 
A Espanya, en el període franquista, a Catalunya, a la facultat de Medicina del Hospital Clínic, varen existir aprenents  de bruixots.
A Patologia General, a una de les Càtedres Mediques, abans de la guerra civil hi havia un professor, parlo de memòria, que es deia Gironès i que feia una medicina molt avançada per el seu temps. 
Jo mateix en vaig veure histories clíniques rigoroses, detallades, escrites a maquina, amb cursos clínics perfectament descrits, equivalents als dels anys seixanta i fins i tot els actuals.
Crec que en Gironès va ser "purgat" i segurament es deuria exiliar per salvar la pell. 
Crec que en Moisès Broggi ho menciona en les seves memòries.
Al seu lloc hi varen posar un post nazi que deuria haver "après” a Alemanya.
El que diré, no m'ho invento. 
M'ho va explicar un col·lega, metge de capçalera, bon clínic, evidentment crític. 
El substitut a dit d’en Gironès era un deixeble de qualsevol Mengele. 
Estava interessat en el contingut químic del líquid cefaloraquidi del 4 art ventricle  cerebral rodejat d'estructures vitals. De fet, en el argot taurí, equival al “ descabello" és una punció exitosa.

El catedràtic “nazi” entrava a les habitacions dels pacients, no dubto que amb guants i ben esterilitzat, i començava l'intent. 
El 50% morien instantàniament, els malalts ho sabien i el metges i estudiants també. No sé el temps que va durar, segurament poc.
La memòria històrica encara és incompleta. 
El seguidor de Mengele, no sé si per turisme o per què alguns d'ells començaven a ser perseguits, va anar a la selva amazònica. 
El que m'han dit es que a mans dels indígenes va tenir una mort terrible.
No soc historiador però segur que deu estar recollit amb més rigor.
Però d’això tot just fa vuitanta anys.

Ara tenim els horror de Síria. 
Quant acabarà que Cain es passegi pel planeta, potser perfumat, amb vestit de sastre, cotxe elegant i xofer obedient?