LA SENYORA A.

Fa temps que no escric anècdotes dominades per l'atzar. 
Si ho recorden, la primera que vaig escriure en aquest sentit, va ser “El Somni”  i els que no la van llegir, els animo a que la recuperin en aquest blog o en el meu llibre. De fet “El Somni” em va encoratjar a continuar escrivint, va ser la primera (8 d’abril del 2015).

Ara deu fer un any, durant tota una nit vaig somiar repetidament en el cognom A. amb alguna sensació d'angoixa, havia de visitar-lo, segurament era un malalt. 

Sovint somio en pacients, ficticis o reals, de l’hospital, de consultes externes del servei d’urgència...
Són molts anys dedicats a l'ofici de metge.
No era un cognom comú, però probablement alguna altra vegada n’hauré vist algun/a pacient amb aquest cognom.
Començo la consulta, 9h del mati.
-"Té una primera visita "- , em diu la Montse.
-"Que passi."-

Uns 60 anys, menuda, prima, parla en castellà, cara d’espantada, 
tímida, olor a sabó comú.
-"Hola buenos dias."-
-"Hola buenos dias."-
-"¿Como se llama?"-
-"Me llamo A."-

(Glups) dissimulant,...
-"¿De dónde viene el apellido A.?"-
-"Creo que de Pontevedra."-
-"Vale. ¿Que edad tiene?"-
-"58 años, el próximo mes cumpliré 59"-
-"¿En qué trabaja?"-
-"De dependienta en una tienda de ropa."-
-"¿Tiene hijos?"-
-"Uno, de 34 años."-
-"¿Fuma?"-
-"Si, mucho. Y por esto vengo."-
-"¿Tiene algun síntoma?"-
-"Me empiezo a ahogar."-
-"La vamos  a hacer un estudio de función respiratoria."
-"Montse!, incluida DLCO"-
-"Ok."-

En total uns 20’ minuts. 
Una mica perplexa, passo una segona visita, un control sense importància.
Tinc que comentar, que el segon cognom que tampoc puc desvetllar, és un cognom d'origen valencià, amb significat per ell mateix.
M'acomiado de la segona visita. 
-"Passi-ho be."-

Torna a entrar la Sra. A.
Dono una ullada als resultats. 
-"Hola, no es importante, pero tienes que pensar en dejar de fumar. Ya tienes un enfisema, no avanzado."-

I aleshores ella, tota exaltada, fent un gest com tapant-se els ulls.
-"!Oh, no me diga eso!"-
-"¿Por qué?, ya le he dicho que no es grave."-
-"Es que toda la noche he soñado que venía a verle y me decía que tenia enfisema."-

Sense immutar-me.
-"Es natural, usted tiene mala conciencia por ser fumadora."-
-"Si y mi padre murió de enfisema."-
-"Ya, pero usted no, porque dejará de fumar."-
-"Si claro, se lo juro."-
-"A ver si es verdad!"-
-"¿Cuando vuelvo?"-
-"En dos semanas, y me trae un TAC de tórax."-
-"Gracias, encantada."-
-"Igualmente."-

A Catalunya, amb el seu cognom com a primer, n’hi ha aproximadament uns 230, i a la província de Barcelona, uns 175 segons dades del Idescat i de l’INE (que representa un 0.035 per mil de tots els cognoms).

Freud va estar interessat  per la telepatia, a partir dels somnis dels seus pacients. El 1922 va publicar un article a la revista “Imago” titulat “Traum und Telepathie”(Somnis i telepatia).
Alguns deixebles seus li van aconsellar que abandonés el tema.
Jung va tornar a insistir altre vegada sobre la telepatia als somnis  i va parlar “de transferència onírica”.
Jo no hi crec, la historia meva em sembla curiosa, fruit de l'atzar.

.............................................................

Aquesta anècdota, aquest “post”, l’he modificat.

Inicialment el vaig escriure amb el cognom real de la pacient, però hem pensat que podia vulnerar la confidencialitat de dades.