SHAPIRO.

House va fer famosa la frase de "tots els malalts menteixen o no diuen la veritat".
El meu mestre més impactant, el Dr.  Joan Vivancos, sempre deia una frase molt més respectuosa i justa: 
- Com Shapiro diu en el seu llibre, “els malalts, moltes vegades a l’acomiadar-se, amb la darrera frase, et diuen la veritat o et donen la veritable pista".-

Fa poc, no gaire més d'una setmana, em va venir d'una ciutat de llevant per una segona opinió, una pacient de 61 anys, fumadora fins feia poc, infermera que ja no exercia. Recentment, arrel de d'un ofec que augmentava a l'esforç, - és senderista -, li havien diagnosticat una Fibrosi Pulmonar. 
Estava en una fase en que li havien proposat una biòpsia pulmonar amb vídeo-toracoscòpia. La malalta, d’altre banda estava diagnosticada prèviament d’hipotiroïdisme.
Aportava molts resultat d’analítiques, proves d'imatge i proves funcionals.
Anava acompanyada de dues amigues més, solidaries, de la mateixa edat, no infermeres, alegres.
Havien reservat hotel per dues nits (com s'ho varen fer, coincidint en dies de Mobile?).
Vaig repetir exploracions, la saturació d'oxigen era molt bona, 98%, i vaig fer interrogatori exhaustiu (anamnesi). Ni exposicions ambientals fora del treball ni antecedents d’altres malalties: de pell, d’articulacions, oftalmològiques, etc.
Varen quedar de repetir el TAC i que la veuria l’endemà passat.
-"Sobretot, no “cremeu” les vises."-
-"A reveure."-
-"A reveure."-

Dos dies després, vénen les tres amigues, la pacient al mig amb un nou TAC, informat pel meu expert amic Dr. Tomas F.
Li exposo la meva proposta, de moment conservadora, em repasso amb atenció la documentació prèvia.
-"I aquesta IgE que sempre tinc alta?"-, em pregunta la malalta.
-"En la meva opinió és coincident, sense relació. Em cridem una mica més l’atenció els anticossos antinuclears positius, encara que baixos."-

Inicio un tractament per un mes, li dono el meu telèfon personal, la cito a 4 setmanes. I més tranquil·la, amb somriures de les amigues, confessen que han “cremat” les vises.
Mentre m'acomiado, insisteixo: 
-"Segur que mai has tingut malalties de la pell, o de les articulacions?"-
-"No, no, ja li vaig dir que no."-

I aleshores, dretes les tres, una de les dues amigues diu:
-"Però, no havies tingut una taca a la cara?"-
-"Ah, si, quasi fa vint anys. El dermatòleg em va dir que era un Lupus, em va fer la biòpsia."-
-"Tens l'informe de la biòpsia?"-
-"Si, el dec tenir per casa."-
-"Ah, pot tenir relació. Envia-me’l de seguida per mail."-

Li vaig fer una mica de "bronca".
-"Vostè m'ho havia preguntat abans?"-, em va dir. Aleshores, l'amiga va intervenir. 
-"Si és el primer que et va preguntar."-
-"Val, ens veiem en 4 setmanes."-
-"D'acord."-

Acomiadats ja, anoto a la història clínica: hi han al menys dues classes de Lupus de pell que podrien tenir relació amb la seva malaltia actual. Segurament ja tinc diagnòstic
Vaig pensar en la frase de Shapiro que citava Vivancos. Els malalts, en aquest cas l'amiga, et donen la pista a l'acomiadar-se

Shapiro, al 1969 va descriure una malaltia molt rara (menys de 100 casos a la historia de la Medicina.)
La Síndrome de Shapiro, hipotèrmia intermitent, que ara se sap que és genètica i per absència del "cos callós cerebral".