AL·LUCINACIONS.
Estic llegint "Alucinaciones" d'Oliver Sacks. En castellà, 2ona edició, ja pòstuma.
Encara que tinc altres obres d’aquest autor a la biblioteca, mai les havia llegit per que em posen una mica neuròtic les patologies neurològiques, tot i que contínuament en veig, o bé com a metge, o com a comorbiditat de les malalties respiratòries o fins i tot en les relacions socials.
Oliver Sacks em va convèncer fins a l’admiració, amb el llibre "En movimiento", escrit quant ja estava sentenciat per un melanoma de retina, equivalent a un tumor cerebral.
En una mena d'autobiografia, no vull fer de “spoiler”, però per a mi un dels "Streep-tease" literaris més sincers que s'han escrit, en la meva opinió.
A partir d'aquest llibre, confesso que en sóc un “fan”, encara que és polièdric i ha estat controvertit, per algunes societats científiques i per profans de la medicina.
A "Alucinaciones" descriu prolixament casos d’al·lucinacions no especialment vinculades a esquizofrènia, sinó causades o bé per medicaments, o per malalties orgàniques o per drogues.
Només en el primer capítol parla de nombrosos casos diagnosticats i observats de la Síndrome de Charles Bonnet, al·lucinacions en pacients amb ceguesa.
Llibre més que aconsellable per a professionals i lectors curiosos.
Fa unes setmanes, a la consulta. Un pacient que acudia per tos.
-"Hola, quina edat?"-
-"27 anys."-
-"Professió?"-
-"Enginyer."-
(de fet està treballant en una feina que exigeix una gran competència i en àmbit internacional).
-"Fumes?"-
-"No, no."-
-"Practiques esport?"-
-"Running."-
-"Prens medicaments?"-
-"No."-
-"Malalties importants que hagis patit?"-
-"Esquizofrènia"-, sense immutar-se.
-"Estàs curat?"-
-"Si, si, varen ser uns 12 mesos."-
-"En que va consistir?".
-"Un pastís de "maria" als vint anys. No n'havia provat mai. Vaig quedar penjat."-
-"Que et va passar? Al·lucinacions?"-
-"Si."-
-"Alguna especial?"-
-"Si, veia el meu cap separat del cos, i espectres a les parets."-
-"Et felicito, estàs molt bé, t'has curat."-
Vaig continuar fent la història clínica.
Era una tos sense importància, refredats comuns per excés de viatges i de feina.
Sé que serè polèmic: No és la societat massa benèvola amb el cànnabis?
Mentre menjo, sol, la meva hamburguesa preferida, “wagú” amb Stilton, sona una cançó reggae.
Faig, Shazam
“Legalize it”, de Peter Tosh, menys conegut, però company de Bob Marley.
Encara que tinc altres obres d’aquest autor a la biblioteca, mai les havia llegit per que em posen una mica neuròtic les patologies neurològiques, tot i que contínuament en veig, o bé com a metge, o com a comorbiditat de les malalties respiratòries o fins i tot en les relacions socials.
Oliver Sacks em va convèncer fins a l’admiració, amb el llibre "En movimiento", escrit quant ja estava sentenciat per un melanoma de retina, equivalent a un tumor cerebral.
En una mena d'autobiografia, no vull fer de “spoiler”, però per a mi un dels "Streep-tease" literaris més sincers que s'han escrit, en la meva opinió.
A partir d'aquest llibre, confesso que en sóc un “fan”, encara que és polièdric i ha estat controvertit, per algunes societats científiques i per profans de la medicina.
A "Alucinaciones" descriu prolixament casos d’al·lucinacions no especialment vinculades a esquizofrènia, sinó causades o bé per medicaments, o per malalties orgàniques o per drogues.
Només en el primer capítol parla de nombrosos casos diagnosticats i observats de la Síndrome de Charles Bonnet, al·lucinacions en pacients amb ceguesa.
Llibre més que aconsellable per a professionals i lectors curiosos.
Fa unes setmanes, a la consulta. Un pacient que acudia per tos.
-"Hola, quina edat?"-
-"27 anys."-
-"Professió?"-
-"Enginyer."-
(de fet està treballant en una feina que exigeix una gran competència i en àmbit internacional).
-"Fumes?"-
-"No, no."-
-"Practiques esport?"-
-"Running."-
-"Prens medicaments?"-
-"No."-
-"Malalties importants que hagis patit?"-
-"Esquizofrènia"-, sense immutar-se.
-"Estàs curat?"-
-"Si, si, varen ser uns 12 mesos."-
-"En que va consistir?".
-"Un pastís de "maria" als vint anys. No n'havia provat mai. Vaig quedar penjat."-
-"Que et va passar? Al·lucinacions?"-
-"Si."-
-"Alguna especial?"-
-"Si, veia el meu cap separat del cos, i espectres a les parets."-
-"Et felicito, estàs molt bé, t'has curat."-
Vaig continuar fent la història clínica.
Era una tos sense importància, refredats comuns per excés de viatges i de feina.
Sé que serè polèmic: No és la societat massa benèvola amb el cànnabis?
Mentre menjo, sol, la meva hamburguesa preferida, “wagú” amb Stilton, sona una cançó reggae.
Faig, Shazam
“Legalize it”, de Peter Tosh, menys conegut, però company de Bob Marley.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada