MORT SOBTADA.

Sabia prèviament que vindria, i una mica superficialment coneixia la responsabilitat del seu càrrec. Tenia també motius, extra ideològics per tenir-li simpatia. En ocasions anteriors havia visitat algun familiar seu. 
Tarda, despatx 26 de Teknon. El faig passar ràpid, la meva secretària em diu que ve amb escolta.
Entra, educat, una mica distant, preocupat.
-"Quin es el motiu de la consulta?"-
-"Estic molt preocupat, des de fa poc, al final de la tos intensa, he perdut breument el coneixement vàries vegades."-
-"Algú se n'ha donat compte?"-
-"No, afortunadament ningú."-
-"Quantes vegades?"-
-"Unes tres o quatre"-
-"Ha caigut?"-
-"No, sempre m'ha agafat assegut a la taula, a prop l'ordinador."-


Uns 45 anys, aspecte més juvenil, atlètic però amb una mica de sobrepès. No fumador, hàbits sans, no hipertens, poques malalties. Workholic, feia horaris de feina extenuants.
Li vaig explicar que segurament eren episodis de Síncope de Charcot. Amb la tos intensa augmenta la pressió intratoràcica i s’interromp el flux de sang de les venes jugulars. El cor es queda sense suficient volum de sang i es produeix el síncope, la pèrdua de coneixement, i per sort degut al breu desmai, es torna a recuperar el retorn venós. 
Vaig afegir, amb èmfasi:
-"Per això, ningú no es mor mai d’aquest síncope. El perill rau en si condueixes o tens una mala caiguda."-

Vaig recomanar-li que voluntàriament atenues la intensitat de la tos. Li vaig receptar un antitussigen i li vaig demanar un TAC.
El vaig tornar a veure en un parell de setmanes. 
El radiòleg m’informava d'una tràquea que a l’espiració s'estrenyia.
Li vaig comentar, podria haver-hi una traqueomalàcia, o algun altre problema. Li hauríem de fer una broncoscòpia. 
-"No, no, estic sà i no vull més probes. Gràcies per tot."-

A posteriori crec que no em vaig saber guanyar la seva confiança.
Varen transcórrer unes 10 o 12 setmanes.
Els tele-diaris i els diaris digitals n'anaven plens. El càrrec “tal” havia sofert una mort sobtada, a un aeroport fent escala d'un viatge llarg.
El metge de l'aeroport es va negar a signar l'acta de defunció en absència d’autòpsia. 
Es va acceptar mort de causa natural per infart de miocardi.
A l’endemà totes les cròniques comentaven que havia mort d'infart i eren més que elogioses envers la seva persona, com mai, i també els obituaris sobre tot per les seves capacitats.
A les xarxes van haver-hi comentaris en direcció a la teoria de la conspiració.
Jo estic segur que es va morir per un síncope de Charcot potser agreujat per una traqueomalàcia.
Definitivament,  no em vaig saber guanyar la seva confiança o li vaig transmetre un missatge massa optimista.
...Ningú mai es mora d'un síncope de Charcot...

Tot el que diem i fem els metges, pólvora.

Comentaris