Si vols córrer, córre una milla, si vols canviar la vida, córrer una Marató.

L'autor d'aquesta frase fou Emil Zatopek, ( 1922-2000), la "locomotora humana", una llegenda de les curses de fons, de nacionalitat txeca, l’únic en guanyar a unes mateixes olimpíades, Helsinki al 1952,  les medalles d’or dels 5 i 10.000m i la Marató. Es va retirar de la competició al 58, i formant part de l’exercit comunista txec, era considerat un heroi comunista.
No soc mitòman i no guardo fotografies. Però em sap greu no haver guardat aquesta, per que ara ja ho dic, jo em vaig fer una fotografia al costat de Zatopek. 
Érem un petit grup de metges, a punt de córrer la marató a Frankfurt, i la trobada fou propiciada pel laboratori farmacèutic que finançava el nostre viatge. No la vaig guardar i alguns que també varen posar, ja no hi són. 
Podria tenir un petit recurs per recuperar-ne una còpia, satisfer un fetitxisme que quasi no reconec en mi.
Deuria ser el 81. 
Zatopek, gràcies a la seva mítica carrera, deuria estar remuntant la misèria en que va caure per haver recolzat a Dubcek a la primavera de Praga, i ser expulsat de l'exercit i del partit.
Tinc molts records de l’època en que corria, i no podria resumir-los, nomes en un post.
Dir que la primera marató que vaig córrer fou la de Barcelona, mai diré el temps, mediocre i que malgrat tot ho dec a nou mesos d'entrenament intensos, i a un amic molt superior, alumne meu, mes jove, que la corria amb 2 h 30’ i que em feia d’espàrring.
I també a una amiga, també alumna, creient de la bondat de l'esforç físic, que fins i tot el dia de Nadal, al parc de la Ciutadella nevat, em va obligar a entrenar. 
De la meva foto “finish”, vaig fer un tímid sprint a l'estadi, d'uns cent metres finals, en tinc foto però mai l’ensenyaria per pudor.
Mils de records...
El més trist. A Frankfurt, una conversa a la tarda, reposant de l'esforç, llegint un assaig de l'Aliança editorial sobre la pintura romàntica alemanya, quan va entrar a la meva habitació un col·lega, quin amic, quin company, i que pocs anys després se'n va anar, confirmant el mite de que els millors tenen morts prematures. 
Un record alegre, recent, un guasap fa poc d'una pacient, d’uns 35 anys.
La història comença el 15 de Març 2016. Despatx 26 de Teknon. Cap a les 19 h. Jo ja fatigat.
-"Doctor, no sé el que em passa. Sóc corredora de fons, aficionada. Faig regularment força entrenament, entre 10 i 20 kilòmetres. Vull córrer la marató del 17. Ara no puc córrer ni mig km."-
-"T'ha vist el cardiòleg?"-
-"Si, m'acaba de veure. M'ha dit que tinc el cor perfecte. Saturació d'oxigen 98 %."-

Li faig espirometria: FVC de 115 % i FEV1 del 112 %
Jo li dic: 
-"Em deixes que et llegeixi les línies de la mà?"-
-"M'ho diu seriosament? No em pren el pèl? "-
-"No, no."-
-"Doncs clar que si."-
-"Tens bon color de cara, però les línies de la mà molt pàl·lides. Les regles abundants?"-
-"Si potser massa."-
-"Menges carn?"-
-"Em cuido molt."-
-"Tens anèmia. Punxat aquesta analítica urgent i demà divendres, - li dono el telèfon -, em cantes els resultats."-
-"Anèmia?, no pot ser. Sempre he tingut analítiques normals."-
-"Entrenes molt, vols fer la marató del 17. A vegades els hematies, els glòbuls rojos, es destrueixen a les plantes dels peus, i tens a més a més regles abundants i fas dietes dubtoses."-
-"No sé si acabar-m’ho de creure."-
-"Truca'm dema quant tinguis els resultats."-

Em truca a l’endemà a les 19.47
-"Sigues ràpida, estic al Liceu i l'òpera està a punt de començar. Canta’m."-
-"Aquí posa 2.000.000 d'hematies i una hemoglobina de 7.5 g."-
-"Ostres, quasi estàs a punt de transfusió!!". Demana hora urgent per l’hematòleg, començat a prendre X i sopa avui una hamburguesa de 300g. Demà et truco."-
-"Em trucaràs?"-
-"Si clar, ara ja et tinc el telèfon."-

Uf, just per a seure'm el seient i posar en silenci el mòbil, comença Thaïs de Massanet.
Em va costar concentrar-me
A l’endemà la truco i li dono instruccions, i confirmo que té hora
Durant uns mesos m'anava passant per guasap els anàlisis.
Fa poc, 22 abril 2017, a les 14.07 h. Un guasap
-"Hola."-
-"Hola."-
-"Saps k?"-
-"Digues?"-
-"He acabat la Marató!!"-
-"Amb quin temps?"-
-"3 h. 48¨. El meu home amb molt menys."-
-"Et felicito i amb una mica d'enveja."-
-"Fins aviat."-
-"Fins aviat."-

La Marató ens canvía la vida.
Alguns escriptors han escrit sobre l’experiència de la marató.
Fa poc l’Empar Moliné en una breu columna a l’Ara.cat, “la meva marató” i el Murakami  “De que parlo quan parlo de córrer”.