OUROBOROS O EL SOMNI DE KEKULÉ.
Ouroboros és un símbol mitològic que es repeteix en múltiples cultures, els egipcis, els grecs, els nòrdics, i altres i se'l podria considerar una imatge arquetípica.
És la imatge d'una serp enroscada que es mossega la cua.
Podria representar els cicles de la vida, circulars, l'infinit, el mite de Sísif, o bé més poètic, "la mer, la mer, toujours recomencée" de Paul Valéry.
D'altre banda la serp és un somni comú que en psicoanàlisi han interpretat com fàl·lic, però que popularment s'interpreta com un mal averany. “La bicha".
Recordo que si la meva mare somiava una serp durant més d'una setmana podia estar ansiosa.
Kekulé, August Kekulé von Stradonitz(1829-1896) fou un químic, alemany, un dels fundadors de la teoria de l'estructura química, que el 1865 va descriure la formula del benzè amb una figura d'enllaços químics similar a un hexàgon.
El 1890 en un discurs va comentar que la idea de l'estructura del benzè li va venir inspirada per un somni, una serp enroscada, un ouroboros.
Jo, això, per primera vegada ho vaig llegir en un llibre "Eureka" en que descrivia els avenços científics, fruits en part de la “serendipity", un dels quals, potser el més important de tots, la Penicil·lina.
És obvi que aquestes màgiques serendípies només les poden obtenir els savis experts.
Un company d'hospital, es va instal·lar un terrari al seu despatx, amb varies serps. Era una extravagància.
Setembre, torno de vacances i ens creuem pel passadís.
-"Hola, quina enveja, com t'ho fas per mantenir la línia? "-
(vaig vulnerar una regla no escrita, entre professionals mai ens hem de fer comentaris sobre el pes).
Pocs mesos després va patir un càncer fulminant.
De seguida vaig pensar en “la bicha”.
Però a Kekulé, li va portar sort.
Mentre reviso aquest post, me n’adono que d’aquí a dues hores en el Masnou, a Ca n’Humet, es fa la primera representació de Adam i Eva, a partir de les pintures de Dürer, dirigida per Yago Pericot i basada en un text de la meva amiga Dra. Olga Parra.
Veurem quin paper hi tindrà la serp....
És la imatge d'una serp enroscada que es mossega la cua.
Podria representar els cicles de la vida, circulars, l'infinit, el mite de Sísif, o bé més poètic, "la mer, la mer, toujours recomencée" de Paul Valéry.
D'altre banda la serp és un somni comú que en psicoanàlisi han interpretat com fàl·lic, però que popularment s'interpreta com un mal averany. “La bicha".
Recordo que si la meva mare somiava una serp durant més d'una setmana podia estar ansiosa.
imatge: By Haltopub [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Kekulé, August Kekulé von Stradonitz(1829-1896) fou un químic, alemany, un dels fundadors de la teoria de l'estructura química, que el 1865 va descriure la formula del benzè amb una figura d'enllaços químics similar a un hexàgon.
El 1890 en un discurs va comentar que la idea de l'estructura del benzè li va venir inspirada per un somni, una serp enroscada, un ouroboros.
Jo, això, per primera vegada ho vaig llegir en un llibre "Eureka" en que descrivia els avenços científics, fruits en part de la “serendipity", un dels quals, potser el més important de tots, la Penicil·lina.
És obvi que aquestes màgiques serendípies només les poden obtenir els savis experts.
Un company d'hospital, es va instal·lar un terrari al seu despatx, amb varies serps. Era una extravagància.
Setembre, torno de vacances i ens creuem pel passadís.
-"Hola, quina enveja, com t'ho fas per mantenir la línia? "-
(vaig vulnerar una regla no escrita, entre professionals mai ens hem de fer comentaris sobre el pes).
Pocs mesos després va patir un càncer fulminant.
De seguida vaig pensar en “la bicha”.
Però a Kekulé, li va portar sort.
Mentre reviso aquest post, me n’adono que d’aquí a dues hores en el Masnou, a Ca n’Humet, es fa la primera representació de Adam i Eva, a partir de les pintures de Dürer, dirigida per Yago Pericot i basada en un text de la meva amiga Dra. Olga Parra.
Veurem quin paper hi tindrà la serp....
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada