LUPUS ALEMANY.
No parlarem del pastor alemany, un del gossos que tant l’exercit com la policia l’han fet servir històricament per accions de guerra o d’investigació, i que d’altre banda son excel·lents i fidels animals de companya per als humans.
Deuria ser 1975. Aula de Medicina a la planta segona, sessió del departament de Medicina de l’Hospital Vall d’Hebron, 8 del matí.
Es varen presentar quatre casos de pacients de mitjana edat, que havien acudit a l’hospital tots ells sorprenentment, per dolor toràcic, febre, pleuritis, pericarditis, i infiltrats pulmonars.
Entre els 4 pacients no hi havia cap relació ni de parentiu ni geogràfica, i havien ingressat amb pocs dies de diferencia.
No eren casos greus, simplement misteriosos.
A més a més, quasi per serendipia, en un d’ells es va detectar uns anticossos molt poc freqüents, els anticossos antimitocondrials, que es consideraven pràcticament patognomònics d’una malaltia molt rara, la Cirrosi Biliar Primària.
Posteriorment es va comprovar que tots quatre tenien aquests anticossos, però paradoxalment cap d’ells tenia aquesta malaltia hepàtica
Així doncs, estàvem davant d’una nova entitat, i es varen discutir varies causes sobretot infeccioses i immunològiques.
Jo vaig intervenir preguntant:
-"Prenien els 4 pacients algun fàrmac en comú?"-
El metge que presentava la sessió, molt sobrat va contestar:
-"No, no, cap."-
Els pacients es van tractar simptomàticament, amb èxit , sense que s’aconseguís descobrir la causa del quadre clínic, mínimament epidèmic.
Mesos més tard, es va publicar a la literatura científica, la descripció d’un efecte indesitjable d’un fàrmac que es receptava per les varices, el Venocuran, el qual provocava un quadre clínic idèntic als pacients que s’havien presentat en aquella sessió clínica del Vall d’Hebron.
Els casos de Valle Hebron varen ser re-estudiats i efectivament els 4 pacients prenien també aquet fàrmac per les varices.
El Venocuran és un extracte del fruit del Castany d’Índies al que la tradició li atribuïa virtuts sobre la circulació venosa.
La substancia exacte que produeix la malaltia, que jo sàpiga, no ha estat identificada.
És un problema de salut poc rellevant, pel reduït número de casos.
Quant apareix una nova situació clínica, sempre s’ha de pensar en la possibilitat d’un fàrmac com a causa.
Se’n va dir d’aquesta malaltia, Lupus Alemany o Pseudolupus, perquè tenia característiques semblants a les del Lupus i fou a Alemanya on es va detectar per primera vegada.
El fàrmac no ha estat retirat.
Un medicament, malgrat tenir un origen natural, no sempre és innocent.
Es varen presentar quatre casos de pacients de mitjana edat, que havien acudit a l’hospital tots ells sorprenentment, per dolor toràcic, febre, pleuritis, pericarditis, i infiltrats pulmonars.
Entre els 4 pacients no hi havia cap relació ni de parentiu ni geogràfica, i havien ingressat amb pocs dies de diferencia.
No eren casos greus, simplement misteriosos.
A més a més, quasi per serendipia, en un d’ells es va detectar uns anticossos molt poc freqüents, els anticossos antimitocondrials, que es consideraven pràcticament patognomònics d’una malaltia molt rara, la Cirrosi Biliar Primària.
Posteriorment es va comprovar que tots quatre tenien aquests anticossos, però paradoxalment cap d’ells tenia aquesta malaltia hepàtica
Així doncs, estàvem davant d’una nova entitat, i es varen discutir varies causes sobretot infeccioses i immunològiques.
Jo vaig intervenir preguntant:
-"Prenien els 4 pacients algun fàrmac en comú?"-
El metge que presentava la sessió, molt sobrat va contestar:
-"No, no, cap."-
Els pacients es van tractar simptomàticament, amb èxit , sense que s’aconseguís descobrir la causa del quadre clínic, mínimament epidèmic.
Mesos més tard, es va publicar a la literatura científica, la descripció d’un efecte indesitjable d’un fàrmac que es receptava per les varices, el Venocuran, el qual provocava un quadre clínic idèntic als pacients que s’havien presentat en aquella sessió clínica del Vall d’Hebron.
Els casos de Valle Hebron varen ser re-estudiats i efectivament els 4 pacients prenien també aquet fàrmac per les varices.
El Venocuran és un extracte del fruit del Castany d’Índies al que la tradició li atribuïa virtuts sobre la circulació venosa.
La substancia exacte que produeix la malaltia, que jo sàpiga, no ha estat identificada.
És un problema de salut poc rellevant, pel reduït número de casos.
Quant apareix una nova situació clínica, sempre s’ha de pensar en la possibilitat d’un fàrmac com a causa.
Se’n va dir d’aquesta malaltia, Lupus Alemany o Pseudolupus, perquè tenia característiques semblants a les del Lupus i fou a Alemanya on es va detectar per primera vegada.
El fàrmac no ha estat retirat.
Un medicament, malgrat tenir un origen natural, no sempre és innocent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada