QUARTET DE CORDA (malenconia).

- imatge cortesia d'en Javier Fraile -

Jo complia 33 anys. Per tant fa 40 anys.
No cel·lebro ni aniversaris ni sants, però me’n recordo d’aquell capvespre. 
No per raons evangèliques, i encara menys per raons professional: digui trenta tres...
Sortia de la feina i vaig pensar que tenia  temps de pujar un moment a casa d'uns amics, on sempre s'escoltava musica, principalment clàssica i et trobaves amb amics, la majoria metges, amb il·lusions i idearis comuns. Coixins escampats pels racons de la sala, llum tènue, els gats a la terrassa.
Va sonar el Quartet nº6 de Mendelssohn. Uns 30’.
Em va envair la tristesa. Potser em va ferir la realitat del pas del temps?
Jo sabia que Mendelssohn havia emmalaltit als 33 anys per a morir una anys després.
Calia ser un nen prodigi per a deixar una obra que perdures i una biografia tant extraordinària.
Goethe en una trobada amb Mendelssohn, després d'escoltar-lo interpretar, li va dir:
-"Si algun dia estic trist m'agradaria que vostè toqués per a mi."-

Ara l'esperança de vida s'ha quasi doblat. 
Però no a tot arreu, no a tots els països, no a totes les ètnies, ni tant sol a tots els barris de Barcelona.
Com ho podem acceptar? Els metges ho hem de denunciar.

Baixant al vespre, per la vorera dreta, assegut en posició de ioga amb les cames creuades, amb el rerefons de les botigues de marca, un home cabell llarg, prim, amb un flauta tal vegada construïda per ell mateix, tocava diàriament l'Himne de l'Alegria de Beethoven, sense eufemismes, demanant caritat, amb el barret marro d’ales esteses a terra.
M’arriba una noticia per les xarxes, diu que a una ciutat d’Andalusia a un sense sostre les autoritats li han confiscat la flauta amb que tocava l'Himne a l'Alegria. 
Els freds de l'hivern l'havien obligat a emigrar?

Diuen que la nostàlgia pot ser redemptora, que la malenconia no es bona...