UNA ÚNICA GALLINA.
Box numero 8 d’Urgències. Al voltant de les 12 del migdia.
1972, jove, uns quaranta, fort, neguitós, tres familiars al seu voltant. No es pot dir que el pacient estès violent, però en qualsevol moment es podia excitar.
Els familiars s’adonaven de que “no hi era tot".
-"Hola, son vostès familiars del senyor?"-
-"Si, si. Som els dos germans grans i un cunyat."-
Contesta el més gran, molt alt i fort, desacomplexadament vestint el "mono" blau de mecànic.
-"I per que vénen?"-
-"El nostre germà, l’Antonio, de cop s'ha tornat..., -( va fer una mirada cap el sostre posant els ulls en blanc)- ..., i fa coses rares."-
-"Ja veig, doneu-me més detalls..."-
-"Doncs aquest mati, a casa, viuen a un pis de Sans, la seva dona l'ha trobat a mig vestir, amb el balcó obert, amb una cama aixecada com si s’hagués de tirar. Potser no hagués passat res, viuen a un entresol."-
-"I que més ha passat?"-
-"Diu moltes coses sense sentit, resa oracions inventades com ara: “zeñor, tu ya zabes que zoy inocente, pronto nos veremos...”, i coses així."-
-"I el comportament amb la seva senyora?"-
-"Només li diu: “dejame Carmen, dejame, zoy inocente”._
-"Pren alguna droga?"-
-"No, que va! "-
-"Li agrada beure?"-
-"Menys que normal."-
-"És la primera vegada que fa coses rares? Tenen idea del que li pot haver passat?"-
-"Mai li havia passat això abans."-
I després el germà gran, amb un to més vehement, sense mala educació, va explicar:
-"Jo no soc metge, però crec que està clar el perquè s’ha posat així: Fa uns 20 anys vivíem a un poble de Jaen. No dic que es passés gana però... El pare i la mare estaven al camp, a la collita... Ell només tenia uns 12 anys i no se li va acudir res més que entrar a casa dels veïns i robar una gallina. El veïns, que tenien mala llet, el van denunciar. La Guardia Civil va venir a casa i li van que dir, davant del nostres pares, que no li feien res, però que qualsevol altre delicte que cometés, aniria a la “trena”. Ja sé que d’això fa molts anys, però deu haver sigut el destí."-
L'Antonio és de “Comisiones” i treballa a una empresa important.
És un lluitador. Vostè ja deu haver llegit que s’està preparant una gran vaga obrera. Fa dos dies van venir a casa dos policies secretes.
A la meva cunyada:
-“Vive aqui un tal Antonio N.?"-
-"Si, si, está desayunando."-
-"Vale, entramos."-
-"Oiga Antonio, sabemos que no es mala persona, pero tambiÉn sabemos que Ud. cuando era un muchacho en su pueblo, se dedicaba a robar gallinas. "-
-"Una sola."-
-"Nos consta que robaba gallinas. Mire, también nos han dicho que en su empresa usted esta muy nervioso. Cálmese, usted ya tiene antecedentes penales y podría ir a la carcel. Además creo que Ud. tiene un hijo.
Bueno, nos vamos, les dejamos tranquilos”.
-"Això que li explico va passar només fa dos dies."-
-"Creu que podré tenir una conversa amb el seu germà? "-
-"Provi-ho. Té moments més clars."-
-"Oiga Antonio, ¿qué le pasa?"-
Amb els ulls mirant cap el sostre
-“Zeñor cura, zoy inocente”.-
Vaig sortir del box.
-"Poseu-l’hi un valium intramuscular. L’haurem de traslladar a l’Hospital Psiquiàtric."-
Un quart més tard, a l’ambulància:
-"Doctor, li posem camisa de força?"-
-"No, no, desvarieja però no és agressiu, i porta un Valium posat. Un que l'acompanyi i prou."-
De molt petit em fascinava una de les lamines d’art que li regalaven al meu pare, es deia "l’Extracció de la Pedra de la Bogeria” del Bosco, i reflectia les creences medievals sobre l’origen de la bogeria.
No massa després de l'episodi del "post", vaig llegir que a l’època de la dictadura de Stalin, els diagnòstics d’esquizofrènia havien augmentat exponencialment.
Actualment hi ha diversos treballs i investigacions centrats en l’estudi del l’origen genètic de l’esquizofrènia, com ara el Genoma Wide (GWAS).
També es fan sofisticats estudis amb ressonància magnètica combinada amb morfometria.
Recentment s’han publicat alertes per part de diferents col·lectius mèdics, advertint sobre l’augment de receptes i de consum de psicofàrmacs.
Ah, però el cas del meu pacient d’aquesta historia es degué a una única gallina.
1972, jove, uns quaranta, fort, neguitós, tres familiars al seu voltant. No es pot dir que el pacient estès violent, però en qualsevol moment es podia excitar.
Els familiars s’adonaven de que “no hi era tot".
-"Hola, son vostès familiars del senyor?"-
-"Si, si. Som els dos germans grans i un cunyat."-
Contesta el més gran, molt alt i fort, desacomplexadament vestint el "mono" blau de mecànic.
-"I per que vénen?"-
-"El nostre germà, l’Antonio, de cop s'ha tornat..., -( va fer una mirada cap el sostre posant els ulls en blanc)- ..., i fa coses rares."-
-"Ja veig, doneu-me més detalls..."-
-"Doncs aquest mati, a casa, viuen a un pis de Sans, la seva dona l'ha trobat a mig vestir, amb el balcó obert, amb una cama aixecada com si s’hagués de tirar. Potser no hagués passat res, viuen a un entresol."-
-"I que més ha passat?"-
-"Diu moltes coses sense sentit, resa oracions inventades com ara: “zeñor, tu ya zabes que zoy inocente, pronto nos veremos...”, i coses així."-
-"I el comportament amb la seva senyora?"-
-"Només li diu: “dejame Carmen, dejame, zoy inocente”._
-"Pren alguna droga?"-
-"No, que va! "-
-"Li agrada beure?"-
-"Menys que normal."-
-"És la primera vegada que fa coses rares? Tenen idea del que li pot haver passat?"-
-"Mai li havia passat això abans."-
I després el germà gran, amb un to més vehement, sense mala educació, va explicar:
-"Jo no soc metge, però crec que està clar el perquè s’ha posat així: Fa uns 20 anys vivíem a un poble de Jaen. No dic que es passés gana però... El pare i la mare estaven al camp, a la collita... Ell només tenia uns 12 anys i no se li va acudir res més que entrar a casa dels veïns i robar una gallina. El veïns, que tenien mala llet, el van denunciar. La Guardia Civil va venir a casa i li van que dir, davant del nostres pares, que no li feien res, però que qualsevol altre delicte que cometés, aniria a la “trena”. Ja sé que d’això fa molts anys, però deu haver sigut el destí."-
L'Antonio és de “Comisiones” i treballa a una empresa important.
És un lluitador. Vostè ja deu haver llegit que s’està preparant una gran vaga obrera. Fa dos dies van venir a casa dos policies secretes.
A la meva cunyada:
-“Vive aqui un tal Antonio N.?"-
-"Si, si, está desayunando."-
-"Vale, entramos."-
-"Oiga Antonio, sabemos que no es mala persona, pero tambiÉn sabemos que Ud. cuando era un muchacho en su pueblo, se dedicaba a robar gallinas. "-
-"Una sola."-
-"Nos consta que robaba gallinas. Mire, también nos han dicho que en su empresa usted esta muy nervioso. Cálmese, usted ya tiene antecedentes penales y podría ir a la carcel. Además creo que Ud. tiene un hijo.
Bueno, nos vamos, les dejamos tranquilos”.
-"Això que li explico va passar només fa dos dies."-
-"Creu que podré tenir una conversa amb el seu germà? "-
-"Provi-ho. Té moments més clars."-
-"Oiga Antonio, ¿qué le pasa?"-
Amb els ulls mirant cap el sostre
-“Zeñor cura, zoy inocente”.-
Vaig sortir del box.
-"Poseu-l’hi un valium intramuscular. L’haurem de traslladar a l’Hospital Psiquiàtric."-
Un quart més tard, a l’ambulància:
-"Doctor, li posem camisa de força?"-
-"No, no, desvarieja però no és agressiu, i porta un Valium posat. Un que l'acompanyi i prou."-
De molt petit em fascinava una de les lamines d’art que li regalaven al meu pare, es deia "l’Extracció de la Pedra de la Bogeria” del Bosco, i reflectia les creences medievals sobre l’origen de la bogeria.
No massa després de l'episodi del "post", vaig llegir que a l’època de la dictadura de Stalin, els diagnòstics d’esquizofrènia havien augmentat exponencialment.
Actualment hi ha diversos treballs i investigacions centrats en l’estudi del l’origen genètic de l’esquizofrènia, com ara el Genoma Wide (GWAS).
També es fan sofisticats estudis amb ressonància magnètica combinada amb morfometria.
Recentment s’han publicat alertes per part de diferents col·lectius mèdics, advertint sobre l’augment de receptes i de consum de psicofàrmacs.
Ah, però el cas del meu pacient d’aquesta historia es degué a una única gallina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada