EL PROFESSOR BERNHARDI.
Fa un parell de setmanes vaig donar la conferència “ La medicina i la literatura, tant lluny i tant a prop” al Col·legi de Metges de Barcelona,(COMB) en el context del seu programa d’activitats culturals.
La conferència, molt generalista, mencionava que en algunes ocasions la literatura reflexa dilemes ètics millor que el mateix ensenyament de la medicina curricular. Un dels exemples que vaig posar, va ser l’obra de teatre “El professor Bernhardi” d’Arthur Schnitzler.
Aquesta obra fou representada fa 2 anys i escaig al Teatre Nacional de Catalunya representada per Lluis Homar i dirigida per Xavier Alberti.
L’obra succeeix a la Viena del 1900.
A un hospital ha ingressat una noia, greument malalta, amb una septicèmia, sense cap esperança de sobreviure en aquella època.
La infecció era deguda a un avortament clandestí.
La malalta ignora la seva mort inevitable, però té un sentiment d’esperança i felicitat tot pensant que es curarà.
Aleshores acudeix, avisat per una infermera, el sacerdot de l’hospital per donar-li els darrers sagraments i Bernhardi, director de l’hospital ho impedeix.
Mentre ho argumenten ell i el sacerdot, ja arriba la noticia del decés inexorable.
No vull fer “d’spoiler” però el professor Bernhardi posteriorment rep un càstig tant de caràcter professional com de la justícia ordinària.
Subjacent a l’obra hi havia el fet de que l’autor, Arthur Schnitzler, fos de religió jueva, i l’obra va originar una polèmica a la societat vienesa, que anticipava el que trenta anys desprès hauria de sotragar no solament Àustria sinó tota Europa, l’antisemitisme.
Schnitzler, fill d’un otorinolaringòleg vienès de prestigi, va estudiar també la carrera de Medicina i la va exercir com a psiquiatra.
Va compartir algun mestre amb Freud com ara Meynert, però en cap cas fou de l’escola psicoanalista. Freud va admirar-lo com a escriptor i es varen cartejar.
Schintzler fou membre d’un grup literari fèrtil, “La Viena Jove”
Estilísticament fou el primer autor en introduir el diàleg interior a la novel·la.
Mestre en erotisme, gràcies a Max Ophüls amb “La Ronda” i a Kubrick amb “Eyes Wide Shut”, ambdós films mítics, basats amb obres d’Schintzler, es va amplificar la seva importància literària.
El dilema ètic de l’obra “El professor Bernhardi” encara no està universalment resolt.
Si no dir la veritat a un pacient, fet també il·lustrat per Tolstoi a “La mort d’Ivan Ilitx”, és quasi un tema del passat, malgrat tot, ...sempre hem de dir la veritat i nomes que la veritat?
La conferència, molt generalista, mencionava que en algunes ocasions la literatura reflexa dilemes ètics millor que el mateix ensenyament de la medicina curricular. Un dels exemples que vaig posar, va ser l’obra de teatre “El professor Bernhardi” d’Arthur Schnitzler.
Aquesta obra fou representada fa 2 anys i escaig al Teatre Nacional de Catalunya representada per Lluis Homar i dirigida per Xavier Alberti.
L’obra succeeix a la Viena del 1900.
A un hospital ha ingressat una noia, greument malalta, amb una septicèmia, sense cap esperança de sobreviure en aquella època.
La infecció era deguda a un avortament clandestí.
La malalta ignora la seva mort inevitable, però té un sentiment d’esperança i felicitat tot pensant que es curarà.
Aleshores acudeix, avisat per una infermera, el sacerdot de l’hospital per donar-li els darrers sagraments i Bernhardi, director de l’hospital ho impedeix.
Mentre ho argumenten ell i el sacerdot, ja arriba la noticia del decés inexorable.
No vull fer “d’spoiler” però el professor Bernhardi posteriorment rep un càstig tant de caràcter professional com de la justícia ordinària.
Subjacent a l’obra hi havia el fet de que l’autor, Arthur Schnitzler, fos de religió jueva, i l’obra va originar una polèmica a la societat vienesa, que anticipava el que trenta anys desprès hauria de sotragar no solament Àustria sinó tota Europa, l’antisemitisme.
Schnitzler, fill d’un otorinolaringòleg vienès de prestigi, va estudiar també la carrera de Medicina i la va exercir com a psiquiatra.
Va compartir algun mestre amb Freud com ara Meynert, però en cap cas fou de l’escola psicoanalista. Freud va admirar-lo com a escriptor i es varen cartejar.
Schintzler fou membre d’un grup literari fèrtil, “La Viena Jove”
Estilísticament fou el primer autor en introduir el diàleg interior a la novel·la.
Mestre en erotisme, gràcies a Max Ophüls amb “La Ronda” i a Kubrick amb “Eyes Wide Shut”, ambdós films mítics, basats amb obres d’Schintzler, es va amplificar la seva importància literària.
El dilema ètic de l’obra “El professor Bernhardi” encara no està universalment resolt.
Si no dir la veritat a un pacient, fet també il·lustrat per Tolstoi a “La mort d’Ivan Ilitx”, és quasi un tema del passat, malgrat tot, ...sempre hem de dir la veritat i nomes que la veritat?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada