PARSONAGE.

No, no, no parlarem de cap personatge.
Fa quatre dies, des d’urgències, el Dr H... em diu: 
-"Li han fet a aquest pacient una radiografia de tòrax, i no és normal."-
-"Doncs que passi, ara tinc un “forat” i el veuré."-
-"Hola, passi."-
-"Hola."-

Jo ja sabia que tenia una paràlisis del múscul diafragma dret.
-"Que li passa?"-
-"Tinc una contractura brutal."-

 Amb un gest adolorit es senyala l’espatlla dreta. 
-"I a més a més, m’he fet una cremada de tercer grau aquí darrera l’espatlla."-
-"I com va ser?"-
-"L’estoreta elèctrica."-
-"Deu n’hi do de contractura. Pots aixecar el braç?"-

L’aixecava a mitges.
-"I que t’han dit?"-
-"Una contractura."-
-"Tens un Parsonage amb paràlisis del diafragma dret."-
-"No entenc res."-

Miro d’explicar-t’ho. 
-"Tens una síndrome que es diu Síndrome de Parsonage-Turner, no en facis cas del nom, són els cognoms dels metges que van descobrir la malaltia.  En realitat és una inflamació dels nervis del plexe braquial que és com un feix de cables nerviosos que mouen el braç, l’escàpula i també el diafragma, que es un múscul que mou el pulmó. Pensa que per això que conec la malaltia, no sóc ni traumatòleg ni neuròleg. Sóc pneumòleg, per això el Dr. H. al veure la radiografia m’ha consultat."-

Amb cara d’escepticisme:
-"De veritat?"-
-"Si, per això et vas cremar, perquè també has perdut sensibilitat."-
-"I tot això per que m’ha passat?"-
-"No ho sabem, potser un virus...."-
-"I em curare?"-
-"Quasi tots els pacients es curen amb unes 4-8 setmanes. Et veus amb cor de bufar?"-
-"Si, vaig força “dopat”."-
-"Et farem una espirometria."-

Cinc minuts i miro el resultat: 
-"Tens una capacitat vital només del 66%. Farem servir l’espirometria d’avui per anar mesurant la milloria."-
-"I ara que?"-
-"Et torno al metge traumatòleg i t’enviarà al neuròleg. Et faran un estudi de “l’electricitat” dels nervis. Jo prèviament els informaré del teu cas."-
-"Haig de tornar?"-
-"Si, si."-

Se’n va anar desconfiant una mica. Segurament pensant: tinc una contractura, res més que una contractura.

És una malaltia rara, i l’afectació del diafragma encara més, però tot combinat és més fàcil fer el diagnòstic que reconèixer una pintura del Goya.

Encara desconfiat va tornar a entrar el pacient.
-"De veritat milloraré?"-
-"Si, hauràs de fer rehabilitació del braç."-
-"Val, gràcies."-

Aquesta setmana no, aquest malalt no ha sigut el personatge de la setmana. Estava a Madrid.