SALVATORE QUASIMODO.
No, no em refereixo al famós personatge de Notre Dame, em refereixo al poeta Salvatore Quasimodo (1901-1968).
Quasimodo, molt desconegut, encara recordo quant la premsa va donar la notícia del seu premi Nobel al 1959, que com tantes vegades els agafava amb el pas canviat, no se’n coneixia gran cosa d’ell.
En aquell moment es sabia que formava part del moviment “Hermètic” juntament amb Ungaretti i Montale, molt més coneguts.
Recentment, el grup de WhatsApp de la meva promoció de Medicina té molta activitat, i aprofitaré aquesta setmana, quan editi el post, per preguntar-les-hi qui d’ells recorda que Quasimodo, un migdia del 1961, va fer una lectura de poesia a l’Hospital Clínic.
Crec que va ser a iniciativa del professor Ramon Sarró, i amb la meva complicitat segur, però no exclusiva, es varen organitzar unes activitats culturals pels estudiants de medicina del Clínic.
La primera, sens dubte, ho recordo bé, fou la projecció del film “Psicosi” de Hitchcock, el personatge Norman Bates, comentat per Sarró, i un col·loqui posterior, al paranimf de la facultat, amb erudites divagacions sobre el complexa d’Edip, que deurien ser força interessants.
En el context d’aquestes jornades culturals , jo vaig invitar al poeta Quasimodo, no recordo el contacte, tal vegada Marià Manent, a una lectura de poemes al Clínic.
Vestit fosc, corbata de funcionari, bigoti retallat a l’època, seriós, cara d’ulcerós, educat, veu greu de fumador, entonació lenta.
Poesia hermètica que anticipava, a fragments, el moviment de poesia social. Fill de pare ferroviari a Sicilia, havia tingut una destacada activitat antifeixista.
La seva presència al Clínic fou aprofitant que el novembre del 61 va venir a Barcelona, a l’antiga Casa del Llibre, on es presentà el volum publicat per Editorial Selecta que recollia part dels seus poemes traduïts al català.
Ara mateix tinc a la taula l’edició de la Selecta de 1961, traducció i pròleg documentat per J. M. Bordas i un epíleg “El poeta i el Polític”.
L'any 1953, compartí amb Dylan Thomas el Premi Etna-Taormina de poesia.
Quasimodo va morir el 1969, d’un accident vascular cerebral.
Aquestes activitats foren força efímeres.
Medicina és de ciències o d’humanitats?
Quasimodo, molt desconegut, encara recordo quant la premsa va donar la notícia del seu premi Nobel al 1959, que com tantes vegades els agafava amb el pas canviat, no se’n coneixia gran cosa d’ell.
En aquell moment es sabia que formava part del moviment “Hermètic” juntament amb Ungaretti i Montale, molt més coneguts.
- L'estudiant ( el Clinic 2017), per cortesia de Javier Fraile -
Recentment, el grup de WhatsApp de la meva promoció de Medicina té molta activitat, i aprofitaré aquesta setmana, quan editi el post, per preguntar-les-hi qui d’ells recorda que Quasimodo, un migdia del 1961, va fer una lectura de poesia a l’Hospital Clínic.
Crec que va ser a iniciativa del professor Ramon Sarró, i amb la meva complicitat segur, però no exclusiva, es varen organitzar unes activitats culturals pels estudiants de medicina del Clínic.
La primera, sens dubte, ho recordo bé, fou la projecció del film “Psicosi” de Hitchcock, el personatge Norman Bates, comentat per Sarró, i un col·loqui posterior, al paranimf de la facultat, amb erudites divagacions sobre el complexa d’Edip, que deurien ser força interessants.
En el context d’aquestes jornades culturals , jo vaig invitar al poeta Quasimodo, no recordo el contacte, tal vegada Marià Manent, a una lectura de poemes al Clínic.
Vestit fosc, corbata de funcionari, bigoti retallat a l’època, seriós, cara d’ulcerós, educat, veu greu de fumador, entonació lenta.
Poesia hermètica que anticipava, a fragments, el moviment de poesia social. Fill de pare ferroviari a Sicilia, havia tingut una destacada activitat antifeixista.
La seva presència al Clínic fou aprofitant que el novembre del 61 va venir a Barcelona, a l’antiga Casa del Llibre, on es presentà el volum publicat per Editorial Selecta que recollia part dels seus poemes traduïts al català.
Ara mateix tinc a la taula l’edició de la Selecta de 1961, traducció i pròleg documentat per J. M. Bordas i un epíleg “El poeta i el Polític”.
L'any 1953, compartí amb Dylan Thomas el Premi Etna-Taormina de poesia.
Quasimodo va morir el 1969, d’un accident vascular cerebral.
Aquestes activitats foren força efímeres.
Medicina és de ciències o d’humanitats?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada