VACANCES A VIETNAM.

Entra decidit al meu despatx, és alt, prim, atlètic, faccions agradables. 60 anys.
-"Hola, no sé si vostè se’n recorda de mi."-

Tinc la historia a mà, no he tingut temps de donar-li una ullada.
-"Si però, continuï..."-
-"Fa tres anys vaig venir-lo a veure, una tarda. Li vaig preguntar si me’n podia anar de vacances."-
-"Que li vaig dir?"-
-"M’ho va desaconsellar."-

Té un aspecte saludable, penso per mi.  
-"Segur? No és freqüent que desaconselli les vacances. On anava?"-
-"A Vietnam."-
-"S’havia vacunat?"-
-"Si, si, jo tenia el vol a les 8 del vespre, quatre hores després."-

Vaig donant ullades a la documentació. Ara ja sé que tenia.
-"I com va anar.?"-
-"Millor que li hagués fet cas. Un desastre."-
-"Digui."-
-"Eren 30 dies. Al 17 vam tornar. Ens vam barallar. Un mal son. Un munt de diners a Can Pistracs."-
-"La seva dona?"-
-"No, una amiga."-
-"Llençols?"-
-"No, no, potser per això ens vàrem discutir."-
-"I el tumor?, te’l deuries operar?"-
-"Si, si. Me’l vaig operar a l’hospital...? Si, si, un trau que deu n’hi do. Sense Químio com vostè havia dit."-
-"Per que vens ara?"-
-"M’han trobat en els controls un nou nòdul de 4mm a l’altre pulmó. I el cirurgià que em controla, revisant el TAC diu no el veu. Ara desconfio."-
-"No has de desconfiar, 4 mm és molt petit, detectar-lo potser és més funció del radiòleg."-

Remugant: -"no sé, no sé, els metges sempre us defenseu els uns als altres."-
-"I que han decidit?"-
-"Em repeteixen et TAC ara als dos mesos."-
-"Estarà igual, no pateixis, aquesta vegada, falsa alarma. Amb sort t’haurà desaparegut. Quantl tinguis el TAC me’l portes."-
-"D’acord."-
-"De lletres o ciències?"-

Somrient, satisfet: -"De ciències. De Telecos."-
-"Així sabràs que només amb dues dimensions és difícil mesurar amb exactitud una figura esfèrica. Millor mesures volumètriques.
Vine abans d’agost, jo faig vacances."-
-"Ah, jo també."-
-"Tens plans?"-
-"Si, me’n vaig a Birmània un mes."-
-"Sol?"-
-"No, amb una amiga."-
-"La mateixa?"-
-"No, una altra."-