ARANYES.

Acabo de rebre d’uns amics que estan passant la Setmana Santa a Donostia, una foto de l’impressionant aranya de Louise Bourgeois, feta a l’any 1999 amb bronze, marbre i acer inoxidable. 
A mi m’havia impressionat molt la primera vegada que la vaig veure, com escultura moderna, un aràcnid de 9 m. d’alçada, la més gran del mon. 
Ningú diria que la titula “Maman”, mare, i és un homenatge a la seva mare que al segle XIX va ser teixidora.

Les aranyes, al contrari que altres insectes no transmeten malalties, ara be, les seves picades produeixen reaccions locals o generalitzades que poden ser poc o molt severes.

A països de l’altra hemisferi, com per exemple Xile, Perú...., existeix  l’anomenada aranya del “Racó”, que sol amagar-se en esquerdes i racons de difícil accés, d'aquí el seu nom. La seva mossegada és greu, provocant a la zona d’inoculació del verí una reacció inflamatòria important, que tant pot curar-se en 3 o 4 dies com evolucionar i fer un shock anafilàctic amb un elevat percentatge de mortalitat.

Una de les més conegudes és la Vídua Negra, pròpia d’Estats Units i Mèxic.  Es distingeix principalment pel color negre i vermell de la femella i pel fet que aquesta es menja el mascle després de la còpula. El verí de la femella és particularment danyí pels humans (les aranyes mascles gairebé mai mosseguen humans). 

L’aracnofòbia és una de les fòbies més comunes i possiblement la fòbia d'animals més estesa. Jo tinc amigues i amics força fòbics. 
En canvi jo no ho soc gens, un niu gegant de color negre que havia al cobert de la masia del meus avis, i que era part del meu paisatge de vacances de la infantesa, em va immunitzar.

Buñuel, el vaig recordar quan fa poc a la TV van sortir els timbalers a la processó de Calanda, tenia una fòbia intensa i irracional  a les aranyes, que encomanava a família i a amics com per exemple a Max Aub. Sovint en els seus films hi havia alguna referència, com ara a “Viridiana”, “El Fantasma de la Libertad”...

Buñuel patia una malaltia hepàtica crònica i segur que desconeixia que en aquella època, els clínics per diagnosticar una hepatopatía, el primer que buscàvem a la pell dels pacients era l’existència d’“Spiders”, o lesions cutànies en forma d’aranya!
Anticipacions.