LA SENYORA D.

Em vaig fixar amb ella abans de que entres el despatx. Estava llegint, molt concentrada.
-"Passi, passi. No l’he vista mai abans, veritat?"-
-"No, no. És la primera vegada que vinc, m’envia el Dr. B."-

80 anys, uns 1.45 m, amb una cifoescoliosi evolucionada que la fa més menuda, una mica de tremolor, mans allargassades i lleument deformades que son el centre de la seva expressió. 
Veu i enraonar pausat, sempre amb paraules exactes i construcció gramatical impecable.
-"Quin llibre llegia?"-
-"Llegia un que ha sortit fa poc, “La utilitat de l’inútil. Manifest”. de Nuccio Ordine."-
-"És assaig?"-
-"Si, si. Vaig ser mestra i llegeixo tot el que puc. Crec que això em manté el cap clar."-
-"Quants anys te?"-
-"N’he fet 80 fa poc."-
-"Havia fumat?"-
-"Ja fa molts anys."-
-"Te fills?"-
-"Dues filles."-
-"Pren medicaments?"-
-"De tot. Tinc una Artritis Reumatoide, Asma Bronquial, la deformació a l’esquena i de fa poc Anèmia, diuen que per falta de ferro i ah! i també tinc Arritmia."-
-"Viu sola?"-
-"Si, si, i tant, puc fer-ho tot jo sola, i les filles viuen a prop, aquí al barri."-
-"I a més de llegir amb que es distreu?"-
-"També tinc un altre gran passió, cada setmana vaig al teatre. Ha vist “Prendre partit” amb el Josep Maria Pou?"-
-"Si, si, l’he vista, em va agradar força, i el Pou està brillant. És el millor que estan fent ara."-

Des d’aleshores, quasi sempre parlem de teatre. Te un gust refinat i cultivat.
En una de les visites:
-"La darrera que he vist, vaig anar amb una amiga, i no li recomanaré, era massa moderna per a vostè."-

Em va sorprendre bastant aquesta afirmació, però no vaig voler aprofundir...
Les filles, de tant en tant l’acompanyen a la visita. Es preocupen molt per ella i la cuiden amb afecte, però respecten la seva independència.
Amb aquests tres anys ha ingressat tres vegades, ingressos curts.
-"L’anèmia m’està millorant. Des de que m’han canviat el Sintrom, em sento amb més llibertat. Però no podem fer res per aquest l’ofec?"-
-"Si no fos per la seva columna li podria posar més corticoides..."-
-"Llàstima ara, estiu, ja no fan tant teatre."-
-"Si s’afanya encara pot veure “Immortal” amb el Bruno Oro"-
-"Vol dir?"-
-"Si, vam anar l’altre dia amb la meva dona i vam riure força."-

Pateixo per ella, ja és gran, però d’altre banda l’admiro per la seva gran sensibilitat, i la seva energia, i de com gaudeix de la literatura i del teatre, i com això la fa feliç.
Te un cognom que faria pensar que és creient. Però no li preguntaré.