BANYES DE CÉRVOL.

Retrato de Francesco Giamberti (entre 1404 y1482 ), arquitecto y músico.

Obra de Piero di Cosimo

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piero_di_Cosimo_044.jpg

Deuria tenir uns 75 anys. 
De l’Anoia, però ara de gran vivia a Barcelona amb un nebot. 
D’origen de rabassaires de tota la vida, ella va treballar al tèxtil des de ben joveneta, fent mitges i mitjons durant 12 h al dia, a una fàbrica de marca molt coneguda, per a reforçar l’economia familiar de la postguerra, postguerra llarga i profunda al menys a l’Anoia.
D’estudis bàsics, en unes altres circumstancies més favorables hagués pogut dedicar-se a la literatura, i hagués tingut un estil Proust, per la increïble minuciositat de detalls amb que descrivia qualsevol persona o cosa, fins i tots els fets més quotidians. 
Si s’hagués dedicat a la pintura, sens dubte el seu estil hauria estat el “Puntillisme”.
Des de la infància jo era molt amic del seu nebot, i havíem passat moltes estones jugant a pilota a un gran pati de casa seva. Era una casa típica de poble a on vivia amb tota la família.

Passats els anys, un dia el seu nebot em va trucar:
-"Podries venir a veure la tieta?, fa un parell de mesos que es queixa de mal de cap, i ja la coneixes, diu que no és res, que ja li passarà, i no vol consultar al seu metge de l’ambulatori."-

Quant vaig anar visitar-la em diu:
-"Es que no vens mai a veure’m!"-
-"Doncs ja he vingut, ara expliqui’m que li passa."-
-"Tinc mal de cap, però segur que és de la pressió de la sang."-

Saludant-la, ja sabia el diagnòstic. 
A cada costat de la cara, a les temples, se li dibuixaven unes banyes de cérvol. Eren les arteries temporals terriblement inflamades, com mai abans jo havia vist, i en prou feines trobaríem a cap llibre o revista un cas tant brutal com el d’ella.
Tenia una arteritis de la arteria temporal, o malaltia de Horton.
-"I de vista com anem?"-
-"Com sempre, hi veig be sense ulleres."-
-"I mastegar?, mastega be?, sense dolor?"-
-"Si, si."-
-"I de dolor a les cames, com va?"-
-"De dolor com sempre."-
-"No es preocupi, se li curarà el mal de cap. Caldrà un parell de dies d’ingrés a l’hospital, i li tindran que fer una biòpsia, un mica més amunt de les orelles, a les temples."-

La biòpsia va ser diagnòstica, tenia una arteritis de llibre, amb “necrosi fibrinoide” de la paret arterial.
Es va curar amb corticoides durant 1 any.
El seu enraonar va continuar sent igual o encara més “puntillista” que abans. 
Podia invertir més 30 minuts per explicar amb mil matisos i detalls la conversa que havia tingut amb la caixera del Super, a on sovint comprava la fruita i la verdura.

Va viure fins el 97 anys.
Sense banyes de cérvol.