dijous, 1 d’octubre de 2015

La Mili.

Ara, el Servei Militar no és obligatori. Per exemple el meu fill de 28 anys potser ni n'ha sentit a parlar, tot i que ha fet la carrera de Polítiques.
A la meva avia li havia sentit que abans de la guerra civil, els hereus se'n podien lliurar amb una tributació econòmica. No ho consultaré.
El que és segur és que a la meva època es feia de forma obligatòria. Per alguns podia ser atractiu, per altres educatiu, al menys físicament, per d’altres inclús el començament d'una professió i per a molts un entrebanc, con ho hagués pogut ser per a mi. Algun dia potser expliqui el meu cas.
Els estudiants de medicina probablement érem el sector amb més exclusions per a causa mèdica. Els nostres coneixements, i a vegades fins i tot una certa condescendència dels nostres col·legues militars, ens en lliuraven.
Coneixíem les malalties mes difícils de demostrar i les que més temien els metges militars de donar-les com aptes: l’epilèpsia i l’esquizofrènia. Les dues podien generar situacions de perill pel col·lectiu de reclutes o per l'exercit.
Conec diversos casos de companys de facultat que es varen lliurar al·legant malalties d'aquest ordre. Ingressats en observació a l'Hospital Militar els reconeixies perquè menjaven sense un cobert: el ganivet, només cullera i forquilla.
Però el cas més curiós que conec es el d'un col·lega extraordinàriament brillant en l’exercici de la professió. No vull emprar expressions grolleres, però els tenia...
Va al·legar glomerulonefritis. Aleshores era mes freqüent que ara, i no s'hi podien fer bromes. Se la temia
El meu col·lega, una mica més gran que jo, havia ingressat  en observació, ben equipat. No era fàcil el seu pla. Primerament es va situar, horaris, sistemàtica, rituals, etz.
El "lavabo" era el seu camp d'operacions. Les seves experteses adquirides a la carrera, d’intern de guàrdia, imprescindibles.
Arremangar-se el braç esquerre, xeringa i agulla fina a la mà dreta, extracció d'uns 10 c.c de sang.
Baixar-se els pantalons. Sonda uretral, una mica de vaselina, sondar-se, autoinjestar-se a la bufeta el 10 cc de sang. Netejar-ho. Tornar al llit. S'acosta el seguit del pas de visita.

-"A vd. Antonio, que le pasa?"-
-" Comandante, padezco glomerulonefritis. Mi médico me ha dicho que soy un caso grave. Estoy muy preocupado, a lo mejor Vd. me puede curar. Acabo de hacer sangre."- 
-"Por la orina?"-
-"Si,si "-
-"Veamos, traigan una vasija."-

Aleshores hi havien menys manies que ara.

-"Tenga, coja la vasija y miccione."-

No cal dir de quin color era l'orina.

-"Me curaré comandante?"-
-"Si, claro, pero hoy mismo le doy el alta para que vuelva a su médico. El Jueves próximo su caso pasará tribunal. Malas noticias, le declararemos inutil."-

D'aquest brillant col·lega s'expliquen mes llegendes, de molts tipus. Potser no totes son veritat. Però aquesta me la crec.
Però, si mes no, si non e vero, e ben trobato.

Publica un comentari a l'entrada