dilluns, 19 d’octubre de 2015

LA MORT D´IVAN ILITX.

Ja fa molts anys, va ser a un despatx privat que vaig tenir durant poc temps, potser duran dos anys, em feia vergonya que se sapigués, no lligava amb la meva ideologia. Hi tenia inclús un aparell de raigs X per a fer escòpies, quin error..., deuria ser 70-72. “Demodé”, però freqüent aleshores.
Em va consultar la família, venia el pacient i la senyora. Venien de Lleida, ell era d'uns seixanta anys, fumador, calmat, prim, d'esperit rural, mestre d'escola de primària, amant de la professió. Venia ja diagnosticat, em va dir la esposa d'amagat, tenia un càncer de pulmó, amb metàstasi a columna, incurable, al menys aleshores. Encara recordo l'escòpia, la brillantor de la pantalla, el blanc i negre del tòrax i la massa al lòbul inferior dret. En tinc la foto al cap.
L'esposa, mentre es vestia, em va dir:

-"De cap de les maneres vull que li digui el que té, jo el conec molt bé.Digui-li una mentida."-

Volia dir el que en diem una mentida pietosa.
Al menys el vaig veure un parell de vegades mes, mes prim, desganat i amb un dolor toràcic suportable.
Al cap d'uns mesos va demanar visita l'esposa. Vestida de negre de cap a peus.

-"Doctor Morera, venia per dir-li, que si alguna altra vegada l'esposa d'un malalt li demana una mentida pietosa, no li faci cas. Mai em podré perdonar haver-li amagat la veritat. Els últims temps em deia, dieu que no tinc res però cada dia estic pitjor."- 

No ho explicitava, però estava clar que també m'ho retreia a mi.
Ara fa uns dos anys em va venir de Lleida una dona, d'uns 45 anys, per un procés banal. Al mig de la visita em va dir:

-"Vostè havia visitat al meu pare, però es impossible que se'n recordi, vostè veu tants malalts..., era mestre, de Lleida."-

I tant que me'n recordava, tot em va venir al cap.
-"A casa meva sempre es parla bé de vostè..."-
-"Oh, gracies."-

Regirant llibres m'he trobat amb el conte de Tolstoi, “La mort d’Ivan Ilitx ”. S'hauria de llegir a primer curs.
Com diu Gawande, a “Being Mortal”, ens ensenyen a salvar vides, no a....

Publica un comentari a l'entrada