dijous, 4 de febrer de 2016

FILM READING

La radiologia és una especialitat, al menys fins fa pocs anys, invisible. Amb poc contacte amb el malalt i per tant,  sense els avantatges de la gratificació que proporciona la relació directe amb el pacient, però també sense el desavantatge de tenir que donar males notícies o bé rebre les queixes directes. No obstant  cada vegada és menys distant, col·locar stents, coils, drenar abscessos, quimioteràpies directes, etz. A més a més, com tot ho deixen escrit als informes, poden ser també una bona diana de denúncies.
Cada vegada menys es donarà, com ha passat amb les sessions clinicopatològiques, l'art de l'ull clínic, de la rapidesa, del processament ràpid per analogia, de l’observació del detall, del que en una altra anècdota vaig qualificar com intel·ligència intuïtiva.
Al diguem-ne, sotmetre's al “concurs” de la lectura de radiografia en públic , se'n deia, ara menys, “Film Reading”


Els he vist a congressos internacionals de radiologia a Chicago, al menys 5.000 espectadors i acompanyat d’un  show  col·lectiu de cantar i ballar la Macarena, els he vist amb radiòlegs boníssims d'aqui, la majoria després d'haver passat per "factories" nord-americanes. 
Impressionant les lectures de Felson, el pare de la radiologia toràcica moderna (ara ja premoderna), espectacular, com si d'un presentador de la televisió americana fos. Brillant en els seus diagnòstics, però també en els seus acudits que jo no m’atreviria a transcriure pel seu to verd, i que ara ell tampoc podria explicar amb un públic majoritàriament femení com seria l'actual. 
De tots, qui m'ha deixat més bocabadat va ser Viamonte. De Miami, fugit de Cuba, un "film reading" en comitè reduït. 
Li tenien preparats els casos amb pantalles múltiples mòbils i successives. 
Dècimes de segons. Dos del casos eren meus, amb arteriografies. Un, abscessos múltiples brucel·lars hepàtics. On ho podia havia vist abans el Viamonte? A Miami no hi ha brucel·losis, Déu meu, li havien xivat?
El següent, ho juro, menys d'un segon, mentre li corrien la pantalla:
Feocrocitoma de ganglio de Zukerkland.
No li podien haver dit. Nosaltres sabíem que tenia feocromocitoma, però no la localització.
Es va comprovar posteriorment a la intervenció. 


Publica un comentari a l'entrada