dimarts, 2 de febrer de 2016

PER TELÈFON.


Jo alguna vegada, en conferències, sobretot quan la malaltia Sleep
Apnea era un tema menys conegut, i n'explicava algunes característiques clíniques, deia que es podia fer el diagnòstic per telèfon, per la veu. 
Era una exageració, ho explicitava que ho era, però sí que algunes modificacions anatòmiques que predisposen a la malaltia, proporcionen un to de veu especial, identificable. Per distendre l’audiència deia, que quan estava  absent la secretaria i jo em posava al telèfon, al cap de segons els deia: 
-"és per un estudi de son, oi? "-

De fet aquesta observació es va veure confirmada per un treball que posteriorment vaig llegir sobre la precisió del diagnòstic de Sleep Apnea per foniatres, i nosaltres mateixos més tard vàrem demostrar que l'estudi espectral de les vocals també en podia fer el diagnòstic.
No va d’això la historieta.
Tenia a finals dels seixanta un llibre, tapes vermelles, solides, escrit /dirigit per un neuròleg, Bodechtel, alemany crec, amb un títol més o menys"Diagnostico Diferencial de las Enfermedades Neurológicas". De gruix dissuasori, estava "farcit" de casos clínics il·lustratius. N'hi havia una, realitzat pel mateix Bodechtel, que considero el diagnòstic més brillant que he llegit o he conegut mai, fet per telèfon.
El reproduiré.
El seu pare el telefona per donar-li una mala noticia (era metge tambe): 
-"Acabo de tenir un ictus."-
-"Perquè?"-
-"M'he adonat que tinc una paràlisi facial."-

El Dr Bodechtel fill, li preguntà algunes coses i en un moment donat el seu pare li diu:
-"Fill, i perquè crides tant.?"-

Bodechtel escriu en el seu llibre: ...aleshores em vaig tranquil·litzar, vaig saber que la paràlisi facial del meu pare era perifèrica "a frigore". També tenia afectat el muscle estapedi, que es un dels muscles de l’oïda intern, que feia que li ressones la veu.

Brillant! digne de Holmes.
Avui en dia ja no caldria aquesta sagacitat, li diria: 
-"Pare, posa't el face time”.- 

Per cert, jo ja fa anys que no em miro al mirall. Sóc molt aprensiu, i si no ho creieu, pregunteu-li a la Núria, la meva perruquera.

Publica un comentari a l'entrada