dimarts, 15 de març de 2016

AVINGUDA ROMA.

Relativament poc temps desprès d’acabar la carrera, feia un ambulatori dels que es deien "18 de Julio". Era una substitució, al voltant del 1966-68, però la feia tant continuadament que els pacients ja no se'n recordaven del titular. 
Tots eres jubilats o familiars de jubilats. 
La consulta es feia  en un pis a prop de l'Avinguda Roma, potser a l’alçada de Rocafort i la majoria de pacients d'aquella zona de l'eixample. 
Eren humils, no pobres, i curiosament em regalaven paquets de cigarretes. Mai he fumat i a més a més era una incongruència completa als ulls actuals, no tant aleshores. De fet Philip Morris havia buscat la complicitat mèdica posant estands als congressos, i anuncis a les revistes científiques, regalant cigarretes als metges i encara se’n conserven "affiches" amb anuncis com "los especialista "tales" prefieren Philip Morris”.

Les patologies ordinàriament eren benignes i senzilles, però això si, tothom es feia prendre la pressió, la tensió arterial. 
Una vegada, l'esposa d'un dels meus pacients va començar a presentar símptomes de depressió. Aparentment no hi havia cap causa, no tenien fills, eren autònoms, tenien pis de lloguer baix, estaven sans relativament.
No crec que l'arribés a medicar, em limitava a escoltar-la i bones paraules, potser havia començat a fer tràmits pel psiquiatra.
Una tarda, em ve el marit sol, vestit més de negre que de costum (crec que sempre hi vestia).

-"Dr Morera, sap la noticia?"-, em va dir mig plorant. 
-"La meva dona s'ha tirat al tren, a l'avinguda de Roma."-

En aquell temps l’avinguda no estava coberta, el tren hi passava per sota.
Em vaig excusar, no ho havia previst, ho sentia molt.
Al cap d'un mes va tornar. L'aspecte era trist igual.
-"Sap Dr. Morera? tinc una noticia no gaire bona, però menys dolenta."-
-"Si...?"-
-"Doncs, que el forense, a l’autòpsia, li va trobar un tumor cerebral a la part frontal esquerra del cervell. Diu que la depressió era per això. Sap, Dr Morera, m'he sentit alleugerat, encara que el forat que ha deixat a la meva vida ... Però sap, tenia remordiments."-

Vaig callar. 
No em vaig atrevir a dir que jo també.

Publica un comentari a l'entrada