CONGESTIÓ PELVIANA.
L’anècdota és senzilla, inclús diria una mica frívola. Però és també fugir del dolor físic o psíquic del que és testimoni cada dia la nostra professió.
Estava de guàrdia a l’hospital del Vall d'Hebron, començaments dels setanta. A urgències de medicina teníem deu boxes, ampliable a 11. Moltes vegades eren insuficients. Jo era adjunt i d'alguna forma controlava molt activament la guardia. Es pot dir que en dies de cent malalts, al menys en controlava cinquanta, breus comentaris, supervisions de les altes, radiografies.
Ja coneixia que a un dels boxes hi havia una noia d'uns 18 anys amb dolor abdominal. S'havia considerat una apendicitis, però finalment es va concloure que es tractava d’un dolor banal.
El resident que li estava donant l'alta era "tendre" i jo encara no el coneixia prou i el controlava més d'a prop.
El resident, que després va ser un digestòleg excel·lent i ja es deu haver jubilat fa poc, ja li estava donant les explicacions finals a la pacient.
Vaig entrar al box i vaig sentir les darreres frases: "Controli la temperatura, dieta suau, i sobretot evitar la congestió pelviana".
Aquest terme jo no l'havia utilitzat mai. Em va cridar l’atenció.
Al cap de dos dies tornàvem a tenir guardià el mateix equip (era diumenge). Teníem menys feina i vaig pensar fer-li una broma al meu resident. Vaig ensinistrar a un company.
A mitja tarda, una trucada, la infermera:
-"Digui?"-
-"Ah, hola, podria parlar amb el dr. M....?"-
-"Si, qui el demana?"-
-"Miri, soc el pare d'una malalta que el Dr M... va atendre el divendres."-
-"Vaig a veure si es pot posar."-
-"Dr. M..., "-, alçant la veu. -"...demanen per vostè al telèfon."-
Jo estava a prop de l’àrea d'infermeria. No em volia perdre la situació.
-"Digui?"-
-"Hola, vostè igual no se'n recorda, el divendres passat va atendre una noia jove per un mal de panxa."-
-"Si, si que me'n recordo. Passa alguna cosa?"-
-"No, res, res , nomes una pregunta. Quant temps la meva filla ha d'estar amb repòs de la congestió pelviana? Ja comença a estar neguitosa, diu que 48 hores ja son molt."-
Va quedar uns segons sense respondre.
-"Ella es troba be?"-
-"Si, si, molt be."-
-"Doncs si vol anar amb bicicleta o fer equitació, demà mateix."-
El meu còmplice i jo vàrem riure. Segur que era una expressió prescindible.
Estava de guàrdia a l’hospital del Vall d'Hebron, començaments dels setanta. A urgències de medicina teníem deu boxes, ampliable a 11. Moltes vegades eren insuficients. Jo era adjunt i d'alguna forma controlava molt activament la guardia. Es pot dir que en dies de cent malalts, al menys en controlava cinquanta, breus comentaris, supervisions de les altes, radiografies.
Ja coneixia que a un dels boxes hi havia una noia d'uns 18 anys amb dolor abdominal. S'havia considerat una apendicitis, però finalment es va concloure que es tractava d’un dolor banal.
El resident que li estava donant l'alta era "tendre" i jo encara no el coneixia prou i el controlava més d'a prop.
El resident, que després va ser un digestòleg excel·lent i ja es deu haver jubilat fa poc, ja li estava donant les explicacions finals a la pacient.
Vaig entrar al box i vaig sentir les darreres frases: "Controli la temperatura, dieta suau, i sobretot evitar la congestió pelviana".
Aquest terme jo no l'havia utilitzat mai. Em va cridar l’atenció.
Al cap de dos dies tornàvem a tenir guardià el mateix equip (era diumenge). Teníem menys feina i vaig pensar fer-li una broma al meu resident. Vaig ensinistrar a un company.
A mitja tarda, una trucada, la infermera:
-"Digui?"-
-"Ah, hola, podria parlar amb el dr. M....?"-
-"Si, qui el demana?"-
-"Miri, soc el pare d'una malalta que el Dr M... va atendre el divendres."-
-"Vaig a veure si es pot posar."-
-"Dr. M..., "-, alçant la veu. -"...demanen per vostè al telèfon."-
Jo estava a prop de l’àrea d'infermeria. No em volia perdre la situació.
-"Digui?"-
-"Hola, vostè igual no se'n recorda, el divendres passat va atendre una noia jove per un mal de panxa."-
-"Si, si que me'n recordo. Passa alguna cosa?"-
-"No, res, res , nomes una pregunta. Quant temps la meva filla ha d'estar amb repòs de la congestió pelviana? Ja comença a estar neguitosa, diu que 48 hores ja son molt."-
Va quedar uns segons sense respondre.
-"Ella es troba be?"-
-"Si, si, molt be."-
-"Doncs si vol anar amb bicicleta o fer equitació, demà mateix."-
El meu còmplice i jo vàrem riure. Segur que era una expressió prescindible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada