dijous, 3 de març de 2016

CATALAN SOUP.

Potser fa un any, o una mica més, que em  telefona un col·lega amic meu. 
-"Tindries inconvenient a visitar X a l'hotel M...?"-
-"És, com tu saps, un dels directors d'orquestra més famosos. Ha vingut a una petita gira, ahir va dirigir  a l'Auditori, i avui repeteix a les 20.30."-

Estava a punt d'anar a dinar amb uns amics, a un restaurant d’El Masnou, bones vistes.
Em va afalagar l’encàrrec.
-"Home, jo podria estar a les quatre a Barcelona."-
-"Es que els organitzadors pensen que pot tenir una pneumònia. Han fet una inversió important i encara ha de passar per Madrid."-
-"Val, digues-lis que a les 4 en punt estaré a l'Hotel, al vestíbul."-
-"D´acord, ells seran dos. Us reconeixereu."-

Vaig arribar en punt. Ens vam reconèixer. 
Té febre i esta dormint. Es rus, viatja 365 dies l'any, dirigeix més d'una orquestra, workholic, un geni.
Referint-se a una senyora menuda que ens seguia, quasi com un gnom o un rar àngel de la guarda, es la Sra. H..., la mecenes del director. Una venerable anciana.
Vàrem pujar a la suite, al menys 150 m. 
Al llit, amb barba de dos dies, tapat fins els ulls, sense intèrpret, anglés deficient, ens va dir que no el molestéssim, que el deixéssim dormir.
Vaig fer-li la historia clínica: d’uns seixanta anys, viatjava sense família, nomes la mecenes. Havia dirigit el dia abans amb èxit a l'Auditori. Al acabar va anar a veure un partit del Barça, nit humida, després una marisqueria famosa. Els organitzadors em van insinuar que havia begut "com un bon rus". Al torna a l'hotel va començar a tenir tos i esgarrifances.
A l'anar-lo a despertar no ho havien aconseguit.
Temperatura 38.5, expectoració groga "ma non troppo", auscultació alguns roncus, no tenia una pneumònia, una bronquitis aguda en un context de superesgotament.
Els russos son especials, li temen als antibiòtics. Vaig fer anar-ne a buscar i li vaig posar la primera capsula a la boca, com a un nen. Em mirava com si fos el seu enemic.
Vaig dir:
-"Espavileu-lo, feu-li un caldo de pollastre. Si no li doneu marxa, no hi haurà concert."-

Me'n vaig anar just al cap d'una hora. A les cinc. Vaig deixar escrita la recepta, antibiòtic, antitèrmic i "catalan soup".
A l’endemà el primer que vaig fer es mirar  la Vanguardia. Titular, més o menys: Gran èxit del director x y la orquestra xx.
La crònica descrivia que a les 20.30 h. no hi havia ningú a l'escenari. Rumors entre el públic. A les 20.40 h. havien començat a sortir alguns músics. A les 20.50 h. va aparèixer el director i va començar el concert. 
Una veu en off per altaveu, va  comunicar per disculpar l’endarreriment, que el director havia tingut una indisposició,.
Al final, segons la crònica, 10 minuts d’aplaudiments.

Fa anys va aparèixer un encreuament de cartes al director, a la revista Chest, sobre les virtuts del brou de pollastre. 

Algú en dubta? Una sopa de fideus amb pollastre, una “catalan soup”.

Publica un comentari a l'entrada