dimecres, 26 d’octubre de 2016

CIBERBULLING.

L’he vista per primera vegada fa poc, menys de mig any.
Divuit anys, "pneumònia" al lòbul inferior pulmó esquerra.
Portada per un col·lega amic de la família, encara no resolta desprès de 4 mesos.
El col·lega me l'envia, prefereix declinar la responsabilitat de portar el cas de la filla d'un amic.
Tot s'havia fet correctament i portava molta documentació.
L'historia clínica no és senzilla, a la infància havia patit una malaltia hematològica, tractable però d’evolució incerta.
Filla única, sobreprotegida per un pare molt correcte, hipermeticulos, amb la càrrega de la malaltia de nena i haver enviudat feia poc després de la lluita de la seva esposa amb un càncer, i algun altre tema que la pacient taxativament va dir que no se'n havia de parlar.
Vaig repassar el material. Haig de dir que vaig estar de sort en el diagnòstic. Va sortir de la consulta amb una petició d’anàlisi d'esput, moltes vegades la mostra no es bona, però al cap de 72 hores tenia una comunicació urgent de probable tuberculosi i, ràpidament confirmada per estudi molecular.
La família també va rebre avis i jo la vaig tornar a veure immediatament.
 Vaig desdramatitzar, porto més de cinquanta anys veient-ne, i he viscut quasi totes les etapes de la malaltia, menys la pre-antibiotica.
La tuberculosi no estava cavitada, no tossia, havia estat atenuada per altres antibiòtics per la suposada pneumònia.
No era un error del primer metge, donada la localització i els  símptomes atípics, i per tant, probablement era poc contagiosa, però s'havien de fer controls a l'entorn, el “noviet”, les amigues...,s'havia de comunicar a Sanitat i això sempre es un rebombori amb tendència a hiperalarma perquè es una malaltia històricament estigmatitzada i la informació no sempre es prou matisada.
A més s'havia d'intentar salvar el curs, faltaven un dos mesos.
El tractament standard podia tenir alguna possible interferència amb la malaltia hematològica de la infància.
Tot es tindria en compte. Forma part del meu ofici.
Jo ho comunicava a Sanitat i el pare també ho comunicava a la Universitat (privada) per preservar-ne el curs.
La noia, vàrem fer broma. Aquells dies havia llegit alguna cosa sobre un conjunt o una cançó, " Los malditos dieciocho".
Pràcticament, ara està curada, tot i problemes de toxicitat del tractament.
Ha pogut salvar una part del curs.
El “noviet” ha desaparegut. Les amigues li fan el vuit.
Ha rebut molts correus de ciberbullig: " ens volies contagiar", " no ens havies dit res", i no solament de les amigues sinó també de les mares de les companyes de classe.
No hi ha hagut cap cas de contagi.
Ella, dissimula, però està més trista.
L'altre dia vaig rebre un whasap d'ella: -"Acabo de complir 19 anys."-

Vaig captar el missatge. Ja ha deixat enrere, " Los malditos dieciocho".


Publica un comentari a l'entrada