dijous, 3 de novembre de 2016

ALIEN.

Despatx 26 de la Clínica Teknon. Dijous mati. 
Un pacient rus. No el tipus de malalt rus, que totes les clíniques privades busquen.
Mecànic, ve acompanyat de la filla, ambdós es fan entendre prou bé, i el gendre, per si de cas fallés la comunicació i la comprensió.
Uns 55 anys, prim, no molt alt, cara de malalt, mans d’obrer manual, treballa al Baix Llobregat, sens dubte espantat.
Fa un any el van operar d'un hipernefroma, un tumor renal. Fa poc li han dit que se li ha estes al pulmó. El porta un oncòleg, ve per una segona opinió. Porta un TAC de pulmó de fa un mes. 
Porta un mocador a la ma.
-“Esta mañana he escupido eso”.-
-“A ver?”-

Desplega el mocador i ensenya el contingut. 
Sembla un tros de carn, tot ell sòlid, dur, consistent, en forma de cuc allargat, 20 per 5mm, afilat per les dues puntes. Vaig sospitar el què era. 
-"Si està d'acord repetirem el TAC."-
-"Si, si, d’acord."-,  els tres.

Al cap d'uns 45 minuts estem comparant el TAC actual amb el previ. Un nòdul d'uns 15 mm. havia passat a uns 40 mm.  amb la particularitat de que estava penetrant com les arrels d'una figuera, a l’interior dels  bronquis, fins arribar al bronqui principal esquerre.
No hi havia dubte. El fragment que portava era un tros de tumor, un Alien. 
Poques vegades els tumors son tan ràpidament invasius. Poc hi podia fer. 
Em vaig assegurar que aquell mateix dia l'atendrien a l'hospital públic que disposaven del millor assaig clínic de tractament oncològic pel seu cas.
-“Lleveles este trocito que ha expulsado, lo van a analitzar”.-
-“Doctor, dígame la verdad, ¿me estoy muriendo?”-
-“Usted ya sabe que tuvo un tumor de riñón, que ahora se ha extendido al pulmón. Esto siempre es grave. Su tumor ha crecido muy rápido, però a veces son los más sensibles al tratamiento."-

Em vaig acomiadar, repetint les instruccions per a que anessin al centre mes adequat. El pacient encara estava mes pàl·lid. Diria que tot ell estava tremolant. La filla i el gendre dissimulaven les emocions. 
Jo també i em sentia inútil.

Davant de casa dels meus avis, a un petit hort, al marge, havia crescut una figuera amb les arrels que amenaçaven. La meva avia, analfabeta, la va assecar amb 20 quilos de sal.
Quant, tindrem sal d'aquesta, pels tumors, pels Aliens?

Publica un comentari a l'entrada