MIAU.

Hi ha misèria?
No em refereixo a la maldat de les persones que fa que els hi diguem miserables. Aquesta existeix.
Tampoc em refereixo a la misèria dels països sobretot africans i asiàtics, que també definitivament existeix, i especialment  ara que les guerres enlloc de finalitzar sembla que s'enardeixen. 
Fins i tot a països com a Índia, on sembla que l'avenç tecnològic es exponencial, una amiga meva que em vaig trobar fa poc que havia visitat recentment  la Fundació Vicens Ferrer, de la que va parlar molt elogiosament, em deia, no Josep, no et facis il·lusions, la riquesa no es mai per a la casta dels "Intocables".
Em refereixo a la misèria econòmica dels nostres conciutadans. Existeix?
Les noticies cada vegada de forma mes alarmant ens parlen d'increments de l’índex de pobresa, i la Fundació Arrels acaba de comptabilitzar 1.500 persones "sense sostre" a Catalunya. Picketty i altres economistes estan recuperant un llenguatge que recorda Marx.
El meu pare m'explicà una vegada, que de tant en tant anava a visitar una velleta malalta, que vivia sola i que s’aixecava escassament del llit, confinada per la malaltia.
Vivia a unes golfes on hi havien rates i  que a vegades s'enfilaven al peus del seu llit. L'enginy d'aquella dona i l'instint li havia desenvolupat l'habilitat d'imitar a la perfecció el miolar dels gats. 
-"Miau, miau, miau..."-

Ens ha de semblar increïble aquesta historia dels anys cinquanta?
Doncs sí, però el meu pare n’havia estat testimoni.
No ens hauria de semblar més increïble l’incendi i mort, a Reus, d'una anciana de 81 anys fa menys de dues setmanes per misèria energètica?