Doctor Arrieta.

15 d’octubre de 2015, 19'00 h. 
Un lloc privilegiat, la sala d’actes de la Casa de Convalescència, annexa a l’Hospital de Sant Pau. 
Per a mi, un cert honor, inauguro el curs Hermes de Formació de Residents de Pneumologia de Catalunya, en el sí de la SOCAP (Societat Catalana de Pneumologia de Catalunya). 
El títol de la meva ponència: "La Pneumologia, mig plena, mig buida". Però això és el menys important.
Després de la meva conferència, s'invitava a una personalitat de l’àrea d'humanitats. 
En aquest cas l'invitat era el Professor de filosofia  Joan Carles Mèlich. El títol escollit de la seva exposició: “La cura de l'altre. Entre la moral i l’ètica".
Tinc que reconèixer que em va eclipsar, i també va seduir als assistents.
Una única diapo pantalla: una reproducció d’una famosa pintura de Goya: "Autoretrat amb el Dr.Arrieta".

S'hi va estendre amb detalls. 
Sobre tot destacant l'empatia amb que una mà del Dr.Arrieta quasi abraça a l’agònic pintor i amb l'altra mà li administra aigua i segurament algun medicament, potser quinina.
Goya sembla que estava patint un tifus, una febre tifoide. 
Malgrat l'aspecte moribund de Goya, es va guarir. Això va ocórrer el 1819.
El quadre el va pintar al 1820, i s'ha interpretat que equival a un ex-vot laic de gratitud. 
Alguns han dit que al fons de la pintura s’hi poden distingir amb dificultat, com dues figures fosques, desdibuixades, quasi negres, les Parques.
La conferència de Mèlich fou magistral. Mai hagués comprès per mi mateix, i menys pel que fa a l'exercici mèdic, la diferència entre moral i ètica. 
La moral, no ho sabré explicar prou bé, és l’aplicació general de les normes, l'ètica va més enllà, és un exercici individual amb un malalt concret, i com si fos una mena de compromís de tu a tu amb el pacient. 
I encara va anar més lluny, estava una mica en contra de que els comitès d’ètica s'anomenessin així. Opinava que era més adequat  anomenar-los “comitès morals”.
A mi, amb la seva no fàcil conferència, em va captivar, i al públic el va seduir. 
Ara, potser per un atzar, exactament un any després, J.C Mèlich acaba de publicar "La prosa de la Vida" segon volum de  “Fragments Filosòfics". A la primera pagina del llibre hi ha inclòs la reproducció de la pintura de Goya. 
D’en Mèlich en tinc dos llibres més, "Filosofía de la Finitud" i " Etica de la Compasión". 
Alguna vegada, per casualitat coincidim a la mateixa cafeteria i prenem cafè junts. No agafo apunts però en tinc ganes.
Quasi sempre vesteix de negra, homenatge als començaments del seixanta? Des de Sartre, a Vian o Juliette Greco? 
Li he notat una elegància i una coqueteria en el vestir.
A "Cultures" de La Vanguardia, ha sortit en el ranking del filòsofs de la "nova" filosofia contemporània nostra més influents.
De la mateixa manera que ens va explicar en aquella conferencia la diferència entre ètica i moral, també l’he escoltat fer-ho per distingir els conceptes de legalitat i legitimitat. 
Les seves reflexions filosòfiques, principalment estan adreçades a la contingència, la finitud, la mort i la compassió per l'altre.
En alguna conversa jo li he confessat que soc de "pensament determinista" Se'n deu riure de mi interiorment però no em rebat, benèvol.

Goya encara va sobreviure fins el 1828. 
Ironies del destí, Arrieta és poc probable que arribes a contemplar el quadre, va morir quan va ser enviat pel govern espanyol per estudiar “La peste de Levante” a les costes d’Àfrica.

Tornant al principi, reflexionem, doncs si no ho vaig entendre malament, en medicina la moral seria una categoria superior a l’ètica

Hauré de tornar a esmorzar amb en Mèlich...