EFECTE WERTHER.
Son moltes les malalties que tenen un nom relacionat amb la literatura.
Potser per a mi, la Síndrome de Pickwick, derivat de Joe, un personatge de "Els papers del Club de Pickwik" on Dickens s'anticipa en cent anys a la descripció mèdica de la Síndrome de Pickwick, terminologia que poc a poc es va abandonant per denominacions mèdiques neutres.
També en patologia respiratòria tenim la "Síndrome de Lady Windermere" en referència a la protagonista de l'obra d'Oscar Wilde, “El ventall de Lady Windermere" i també amb base pneumològica.
Alguns altres són de l’àmbit psiquiàtric- psicològic, com la “Síndrome de Munchausen”, la “Síndrome de Peter Pan” i la “Síndrome de Stendhal”.
El passat 2 de febrer vaig assistir a la representació de “Werther” de Massenet, amb la famosa ària "Pourquois me rèveiller?" interpretada en aquest cas per Piotr Beczala, que per la llargada dels aplaudiments va merèixer un "bis".
Versió francesa relativament lliure del llibre de Goethe, "Les desventures del jove Werther". La frase inicial de l’ària, resumeix a la perfecció l'esperit de l'obra de joventut de l'autor alemany, l’esperit del romanticisme.
Malauradament la publicació de la novel·la juvenil de Goethe al 1744 , va provocar una onada d'imitacions del final del protagonista, que ha sigut anomenat efecte Werther o "Síndrome de Werther", relacionat amb la malenconia extrema, a causa del desamor adolescent.
De forma anàloga, el mateix Neruda, a la seva autobiografia "Confieso que he vivido" menciona haver se assabentat de que s’havia trobat algun cos surant al Sena amb seu llibre a la butxaca, " Veinte Poemas de Amor y una Canción desesperada" .
Encara a mi em posen melangiós les cançons de Paco Ibañez dels poemes de Neruda o bé recitats pel mateix Neruda, que es poden trobar a la xarxa.
Ho hem dit altres vegades, res és neutre, ni la mirada del metge, ni les seves paraules, ni l'art, i menys la cançó o la literatura.
Com Celaya va escriure, "la poesia es una arma cargada de futuro...."
Encara menys conegut que l'efecte Werther, és l'efecte Papageno, d’aquest personatge ocellaire i críptic de “La Flauta Màgica”, (tota l'obra es críptica), en la que uns essers "màgics" salven a Papageno de la fatalitat.
On s’aprèn això de ser màgic, a les Universitats?
Potser per a mi, la Síndrome de Pickwick, derivat de Joe, un personatge de "Els papers del Club de Pickwik" on Dickens s'anticipa en cent anys a la descripció mèdica de la Síndrome de Pickwick, terminologia que poc a poc es va abandonant per denominacions mèdiques neutres.
També en patologia respiratòria tenim la "Síndrome de Lady Windermere" en referència a la protagonista de l'obra d'Oscar Wilde, “El ventall de Lady Windermere" i també amb base pneumològica.
Alguns altres són de l’àmbit psiquiàtric- psicològic, com la “Síndrome de Munchausen”, la “Síndrome de Peter Pan” i la “Síndrome de Stendhal”.
El passat 2 de febrer vaig assistir a la representació de “Werther” de Massenet, amb la famosa ària "Pourquois me rèveiller?" interpretada en aquest cas per Piotr Beczala, que per la llargada dels aplaudiments va merèixer un "bis".
Versió francesa relativament lliure del llibre de Goethe, "Les desventures del jove Werther". La frase inicial de l’ària, resumeix a la perfecció l'esperit de l'obra de joventut de l'autor alemany, l’esperit del romanticisme.
Malauradament la publicació de la novel·la juvenil de Goethe al 1744 , va provocar una onada d'imitacions del final del protagonista, que ha sigut anomenat efecte Werther o "Síndrome de Werther", relacionat amb la malenconia extrema, a causa del desamor adolescent.
De forma anàloga, el mateix Neruda, a la seva autobiografia "Confieso que he vivido" menciona haver se assabentat de que s’havia trobat algun cos surant al Sena amb seu llibre a la butxaca, " Veinte Poemas de Amor y una Canción desesperada" .
Encara a mi em posen melangiós les cançons de Paco Ibañez dels poemes de Neruda o bé recitats pel mateix Neruda, que es poden trobar a la xarxa.
Ho hem dit altres vegades, res és neutre, ni la mirada del metge, ni les seves paraules, ni l'art, i menys la cançó o la literatura.
Com Celaya va escriure, "la poesia es una arma cargada de futuro...."
Encara menys conegut que l'efecte Werther, és l'efecte Papageno, d’aquest personatge ocellaire i críptic de “La Flauta Màgica”, (tota l'obra es críptica), en la que uns essers "màgics" salven a Papageno de la fatalitat.
On s’aprèn això de ser màgic, a les Universitats?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada