divendres, 17 de febrer de 2017

THOMAS L. PETTY

Estic, estem preparant el XVI Sympòsium d’Epoc, bianual. 
Si algun dia, jo o algú altra es dediqués a fer-ne la historia, hi ha molt material. 
Representen més de 30 anys per a contribuir a donar visibilitat a una malaltia poc divulgada aleshores, probablement per que és secundaria al tabaquisme i la història de protecció a les tabaqueres no l’acabaríem mai d'explicar. 
Durant molt de temps va ser l’única reunió internacional monogràfica sobre el tema.
N'hi havia hagut un parell més, una dècada abans, i un Sympòsium Ciba. 

Ara, les reunions sobre Epoc son molt freqüents. 
Hem tingut la sort de que al llarg dels anys hi desfilessin en el nostre Symposium tots els millors experts, fins i tot el professor Sir Richard Doll, que al 1950 havia donat el primer crit d'alerta sobre la relació de tabac i càncer de pulmó.
Va donar la conferencia, a Barcelona, amb més de vuitanta anys, i recordo l'esmorzar a una terrassa de l’hotel Arts, conversant amb el meu col·lega Josep M Antò i amb mi.

Però si alguna generositat extrema haig de recordar i homenatjar, és la del professor Thomas L.Petty (1932-2009). 
Acabava d’arribar d’un vol transoceànic des d’Estats Units per participar al congrés.
Es va inscriure a l’hotel, va reposar unes hores a l’habitació i pràcticament no es va comunicar amb ningú.
Va donar la conferencia, magnífic. 
Ens va felicitar per l’organització i se'n va anar directament cap a l'aeroport. 
A l’arribar a Denver, ambulància cap al seu hospital, i by-pass coronari.
Durant la seva curta estança amb nosaltres en cap moment es va queixar. Professional i estoic.
Afortunadament va sobreviure vint anys més.

En el seu obituari signat per Marvin I. Schwarz a la revista AJRCM, es diu que era “workoholic”. Va publicar 800 articles i 30 llibres. Va descriure a la dècada dels 60 la síndrome del Distress Respiratori (ARDS). 
Va posar ordre a l’oxigenoteràpia del EPOC, mundialment, i va situar la rehabilitació en el tractament d’aquests malalts.
Va fomentar les organitzacions de pacients.
Té escrit un llibre, avui me’l baixaré, de les seves experiències amb els malats, que es diu “From Both Ends of the Stethoscope”.
Va dirigir la majoria de les famoses reunions d’Aspen.
A l’obituari comenta que textualment havia dit: ”After you die you are quickly forgotten”(1).

També tinc anècdotes de menys generositat d’altres convidats.
Una vegada, un o dos mesos més tard d’un dels symposiums, vam rebre una carta des de Canadà, d’un professor, a cobrament revertit, reclamant-nos 13 pessetes d’una conferència telefònica amb Canada, que per error no li havíem cobert.
.
El cognom, si caiguéssim en estereotips, i que no diré, ho deia tot. Això, o Calvinisme.

(1) Desprès de que et mors, ets ràpidament oblidat

Publica un comentari a l'entrada