dimarts, 7 de febrer de 2017

URATE MILK.



Expliquen que el gran Dr. Farreras Valentí, deixeble del Dr. Pedro Pons, fundador d'una fecunda Escola d'Hematogia, i clínic brillant, sovint deia que feia diagnòstics difícils de malalties que casualment  havia estudiat poc temps abans.
Ho atribuïa modestament a la sort, tot i que segurament era el resultat de l’amplia extensió dels seus coneixements.
Ja sabeu que en les meves anècdotes sempre n'hi destaco aquelles en que les piruetes de l'atzar hi participen. 
Fa uns quants dies, a la secció d’imatges de la revista NEJM, el que és la més fàcil llegir i assimilar, hi havia una fotografia de l'extrem d'un dit on es veia una mena de supuració que la denominaven Urate Milk, "llet d'urat"
Jo mai l'havia vist.
No havien passat més de dos o tres dies que m'arriba una pacient remesa per un metge internista, per l’estudi d’una acropàquia, que és una deformitat de les puntes dels dits i de les ungles, i que pot ser o bé hereditària, sense cap importància, o bé ser secundaria a malalties respiratòries, que en aquest cas segurament no patia la pacient.
Doncs be, a més a més de l’acropàquia, la senyora  tenia una lesió idèntica a la del NEJM.
-"Ah, i això que és? "-

Li vaig dir senyalant aquella mena de supuració.
-"Ah, ja fa temps que ho tinc."-
-"Consulti-ho al reumatòleg, és possible que sigui àcid úric."-
-"Ah ja pot ser, tinc l’àcid úric molt alt."-

Una setmana abans jo no hagués sapigut que era.
M'ha passat altres vegades. 
En un text de dos toms, Miatello crec que és deia l’autor, molt clínic, mencionava de passada que en els pacients cirròtics amb ascites, líquid a l'abdomen, una perforació gàstrica podia passar desapercebuda perquè quedaven abolits els signes de peritonitis per la dilució de l’àcid de l’estómac.
Pocs dies després, va acudir a urgències de l’Hospital Clínic, jo era estudiant encara, 1962 potser, un malalt cirròtic amb ascites, que havia tingut un dolor sobtat a la boca de l'estomac, molt intens que ràpidament  s'havia apaivagat.
Palpació de l'abdomen: ascites, sense resistència.
Vaig ordenar una radiografia simple d'abdomen, i efectivament hi havia gas a l'abdomen. Una perforació de l'estomac, sense dolor, ja.
Xamba, estudi, perspicàcia, triïn. 
Però, i ara ho dic pels estudiants, amb apunts no n'hi ha prou.

Per cert, la mor prematura del professor Farreras Valentí em va privar de veure’l en acció, quina llàstima!

Publica un comentari a l'entrada